Les 7 universitats públiques catalanes i la UVic-UCC van incorporar, el curs 2017-2018, gairebé 3.300 estudiants de grau de nou ingrés provinents de la resta de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol, un centenar més que el 2016, o prop de 300 més si ho comparem amb el 2015. El 2018, però, se n’hi van matricular només 2.752, un 16% menys. Des d’aleshores, el volum d’arribades ha tingut els seus alts i baixos, però la xifra del 2017 mai s’ha recuperat del tot.
L’última estadística disponible del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) del curs 2023-2024 (la del curs actual encara no s’ha publicat) certifica, fins i tot, que durant els últims dos cursos el contingent d’estudiants espanyols que no resideixen a Catalunya ha disminuït.
En el període que va del 2017 al 2023 s’han produït dos fets que expliquen, si més no parcialment, la davallada que ha patit la captació d’alumnat de procedència espanyola. La sotragada més important es va registrar el 2018, 9 mesos després que se celebrés el referèndum de l’1-O. La reculada general del 16%, va arribar a ser del 19% en el cas de les quatre universitats de Barcelona (UB, UAB, UPC i UPF), les que més alumnes de fora reben, i del 24% a la UB, la més gran.
La factura de la Covid
Un any després, el 2019, les matrícules van pujar fins a 2.878, però el 2020 van tornar a retrocedir, aquesta vegada un 6%, coincidint amb la irrupció de la pandèmia de la Covid, que va esclatar quan faltaven menys de tres mesos perquè s’iniciés la preinscripció universitària.
El 2021 gairebé es van assolir les xifres del 2017, però la impressió que apuntava que la tendència es revertiria de forma definitiva a partir del 2022 no s’ha confirmat i les dades del 2023 assenyalen que els 3.098 nous estudiants de la resta d’Estat que van ingressar l’any passat a les universitats públiques catalanes i a la UVic-UCC (les 8 universitats que regulen l’accés a través del sistema de preinscripció) encara representen un 5,6% menys dels que venien a Catalunya fa 6 anys.
Balears, València i Aragó
El càlcul sobre la davallada del nombre d’estudiants espanyols, elaborat a partir de la informació del CIC, inclou els nous estudiants procedents de 16 autonomies, les ciutats de Ceuta i Melilla i també d’Andorra. Les matrícules del 2023 de les tres comunitats que aporten més estudiants als centres catalans, Balears (850 matriculats), València (563) i Aragó (326), se situen per sota de les del 2017. Andalusia (247) i País Basc (218) han millorat els registres de fa sis anys, però Canàries (146), Galícia (128), Navarra (68) i Andorra (146) els han empitjorat.
L’alumnat procedent de la Comunitat de Madrid (100) és dels pocs que ha augmentat, però partia d’un nivell molt baix (47). També ha crescut lleugerament l’alumnat provinent de Castellà Lleó (85) i Castella-la Manxa (59). No ha estat així en els casos de Múrcia (45), ni La Rioja (34).
En el període referenciat, la matrícula total d’estudiants de nou accés a les 7 universitats públiques catalanes i la UVic-UCC no ha evolucionat com la de l’alumnat provinent de la resta d’autonomies, sinó que ha crescut un 6%, passant dels 39.352 del 2017 als 41.759 del 2023.
Què ha passat amb els estrangers?
La matrícula d’estudiants estrangers als estudis de grau durant l’últim decenni ha seguit un comportament semblant al dels estudiants procedents de la resta de l’Estat. Del 2015 al 2017 es va passar de 2.342 matriculats a 2.854, però l’espiral es va tòrcer el 2018 (2.396), com va passar amb l’estadística d’estudiants espanyols.
La incorporació d’estrangers a la universitat catalana es va tornar a animar el 2019 (2.698), va continuar creixent, malgrat l’aparició de la pandèmia, el 2020 (2.848), però es va desinflar el 2021 (2.809) i encara es va enfonsar una mica més el 2022 (2.775). El 2023 es va refer (2.880), situant-se gairebé un 1% per sobre de la xifra del 2017.
Per poder comptabilitzar quants estrangers s’han incorporat a les 7 universitats públiques i a la UVic-UCC des del 2015 hem tingut en compte els nacionals d’altres països amb residència fora d’Espanya, els estrangers que viuen a la resta d’Espanya i els estudiants de fora de l’Estat que tenen fixat el seu domicili a Catalunya, que és el col·lectiu més nombrós.