Un estudi que acaba de publicar l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) sobre les diferències que presenta la inserció laboral dels graduats en funció del seu origen social permet identificar quins són els títols on es concentra un major percentatge d’estudiants que el treball anomena de classe alta. Els graus en enginyeria tèxtil, pilot, les enginyeries en tecnologies i organització industrial i els estudis en gestió internacional d’empresa ocupen, per aquest ordre, els primers llocs del rànquing, seguits de titulacions com Enginyeria en Vehicles Aeroespacials, Odontologia i Farmàcia. Medicina se situa per darrere d’aquestes dues últimes.
En tots aquests casos, la proporció de titulats recents que pertanyen a famílies amb una renda alta supera el 60%. A enginyeria tèxtil, que encapçala la gràfica, s’arriba al 86%. Al segon lloc de la taula figura el grau en Pilot d’Aviació Comercial i Operacions d’Aèries d’un centre privat adscrit a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, CESDA, la matrícula del qual s’acosta als 32.000 € anuals.
Titulacions d’empresa internacional
A l’hora de fer referència als títols concrets, però, la versió pública de l’informe barreja titulacions específiques, com pot ser Enginyeria en Tecnologies Industrials, un grau que imparteixen centres públics, com la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Girona (UdG), i privats (IQS / Universitat Ramon Llull), amb etiquetes més genèriques, com les de gestió internacional d’empresa. Entre les titulacions que es poden associar a aquesta denominació n’hi ha almenys dues de públiques: International Business Economics de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i Empresa Internacional, de la Universitat de Barcelona (UB).
Si es fa l’exercici invers i ens fixem en els graus amb més titulats d’extracció social baixa, llavors l’informe n’assenyala clarament dos: Comptabilitat i Finances i Teràpia Ocupacional.
Enginyeries en general
Hi ha algunes qüestions que s’exposen a Equitat en la inserció laboral i la mobilitat social dels graduats i graduades que són prou conegudes, en el sentit que hi ha titulacions amb més prestigi que altres per les seves oportunitats professionals que resulten de difícil accés pels estudiants de rendes més baixes per la dedicació que exigeixen o la seva durada, i que, en conseqüència, provoquen que aquest alumnat tendeixi a matricular-se en graus on la qualitat de la inserció laboral és inferior. Però al costat d’aquestes afirmacions, n’hi ha de reveladores, com quan s’assegura que gairebé la meitat dels graduats de totes les titulacions d’enginyeria són de classe alta.
Salaris a la baixa
L’estudi, que defensa que els estudis universitaris conserven la seva funció d’ascensor social, tot i que la seva potència sembla haver perdut força, reconeix que encara que “el sou brut mitjà dels graduats hagi anat en augment des del 2014, encara no s’han recuperat els valors del 2011” i ho atribueix a l’efecte de la inflació.
En el mateix capítol de les retribucions salarials s’indica que la pèrdua de poder adquisitiu ha estat superior entre els graduats de classe baixa (que han passat de cobrar 2.427 € bruts mensuals de mitjana el 2011 a rebre, el 2023, un cop corregit l’efecte inflacionari, 2.257 €), que no pas entre els de classe mitjana (de 2.387 € a 2.310 €) o alta (de 2.530 € a 2.464 €). Els salaris han estat calculats a partir dels graduats ocupats a temps complet.
El treball també conclou que en els centres universitaris de fora de l’àrea metropolitana de Barcelona la distribució existent de titulats per classes socials és “més equitativa”, la qual cosa visibilitza la funció d’aquests centres com a generadors d’oportunitats.