El dimecres 11 de juny, a les 9 del matí, l’examen de Llengua i Literatura Castellana inaugurarà la convocatòria ordinària de la Selectivitat del 2025, que incorpora canvis substancials en comparació amb el model de proves d’accés a la universitat (PAU) dels últims anys. D’entrada, sense entrar en el detall per matèries, hi haurà menys opcionalitat a l’hora de triar les qüestions a contestar, la qual cosa comporta una major exigència a l’hora de preparar el temari; les preguntes de resposta tancada es reduiran al 30%, i la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica dels textos, també la presentació, guanyaran importància, fins al punt que les errades poden fer perdre un punt entre 10 a cadascun dels exàmens, que seran dos a les matèries lingüístiques, on aquest aspecte ja estava penalitzat.
El resultat de tot plegat és incert, si bé tot fa pensar que l’ajustament de les proves de la Selectivitat al nou Batxillerat, on guanyen importància les competències de l’alumnat en detriment de l’adquisició de coneixements en abstracte, provocarà que les qualificacions experimentin un descens respecte als últims anys.
Conèixer més filòsofs
Si baixem al terreny de les novetats concretes, el model d’examen d’Història de la Filosofia tindrà la mateixa estructura que la dels anys anteriors, en considerar-se que ja tenia un format més competencial. Així i tot, hi haurà un únic model d’examen, tal com fixa el nou decret del Ministeri d’Educació, i la prova ja no permetrà centrar-se en un únic autor (l’escollit entre dues opcions), a partir del qual pivotaven fins ara tots els exercicis, sinó que s’obre la porta que s’hagin d’aplicar coneixements d’autors diferents en els tres exercicis de l’examen. Tot plegat per donar compliment al decret ministerial que explicita que en cap de les assignatures es podrà descartar temari a l’hora d’estudiar.
Preparar tot el temari d’Història
L’examen d’Història d’Espanya presenta un format radicalment diferent, estructurat en 4 blocs obligatoris i heterogenis, que poden arribar a proporcionar 2,5 punts cadascun, i que no reprodueixen el model vigent fins al 2024, integrat per 4 exercicis amb una estructura idèntica, dels quals calia triar-ne 2. El canvi és substancial si es té present que, a partir del 2020, i a conseqüència de la pandèmia de la Covid-19, els 2 exercicis escollits podien pertànyer al mateix període històric, cosa que possibilitava que els estudiants poguessin examinar-se de la meitat del temari.
En aquesta prova hi ha una aposta més significativa per la interrelació de conceptes i no tant pel desenvolupament de temes històrics clàssics; s’introdueix la transversalitat en la redacció (de manera que un exercici pugui incloure diferents etapes i corrents) i, fins i tot, es proposa que els estudiants s’hagin de situar en un temps històric determinat, posant-se en la pell d’un periodista, un diplomàtic o un economista.
Pugna a la fase general
Els canvis, més transcendentals a Història que a Història de la Filosofia, amenacen en provocar un transvassament d’estudiants que fins ara s’examinaven de la primera matèria cap a la segona, que s’haurà de confirmar. El 2024, els que es van presentar a la prova d’Història van ser el doble que els que van optar per la seva alternativa a la fase general de les PAU.
La comprensió de la llengua
En el cas de les proves de Llengua Catalana i Literatura i de Llengua Castellana i Literatura, per substituir les preguntes sobre lectures obligatòries del Batxillerat, que han deixat d’existir, s’incorpora un nou bloc sobre literatura, en el qual s’hauran de respondre preguntes sobre un fragment literari per poder avaluar la comprensió lectora dels candidats.
Més matèries a la fase específica
A banda de les cinc assignatures de la fase general de la Selectivitat, a les quals han d’enfrontar-se tots els aspirants a accedir a la universitat que provinguin del Batxillerat (Llengua i Literatura Catalana, Llengua i Literatura Castellana, Llengua estrangera, Història o Història de la Filosofia i la matèria obligatòria de la modalitat cursada), les assignatures de les quals es poden examinar els estudiants a la fase específica de la prova, de caràcter voluntari, han augmentat fins a 27, amb quatre noves incorporacions de la modalitat de Batxillerat artístic.
La nota es calcula de la mateixa manera
La manera de calcular la nota continua, però, invariable: la qualificació de la fase general s’obté a partir de la mitjana aritmètica dels cinc exercicis; la de la fase específica, de la qual l’alumnat es pot arribar a examinar de tres assignatures, es confecciona amb les dues millors notes un cop ponderades. Ara bé, perquè una materia ponderi s’ha d’aconseguir, com a mínim, un 5. La matèria obligatòria de modalitat examinada en la fase general també es té en compte, sempre que s’hagi aprovat amb un 5, amb la qual cosa aquelles dues millors notes es poden arribar a escollir entre quatre assignatures.
Després d’això, ve la qualificació d’accés a la universitat. En el cas dels estudiants de Batxillerat, es té en compte el 60% de l’expedient de l’etapa i el 40% de la fase general. Si es prové de Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS), llavors la nota d’accés és la mateixa que la de l’expedient del cicle. Per elaborar la nota d’admissió, se suma a la d’accés el resultat de la fase específica, a la qual poden presentar-se tant l’alumnat de Batxillerat com d’FP.