Hi havia en les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) d’enguany molta incertesa sobre l’eventual increment de la dificultat que podia comportar per als estudiants enfrontar-se a un nou model de Selectivitat que tenia com a principals novetats un format més competencial i menys memorístic, que reduïa manifestament l’opcionalitat en la tria d’exercicis i en què calia fer un esforç més gran de redacció.
A aquesta inquietud s’hi sumava el fet que els canvis a les proves es van conèixer tard (amb el curs actual ja començat) i, sobretot, que per a la preparació prèvia només es va poder comptar amb un model d’examen per assignatura, mentre que fins ara hi havia molts models d’anys anteriors per poder practicar.
Però aquests dubtes es van esvair tan bon punt es van poder veure els exàmens. Almenys pel que fa a les matèries comunes de Llengua Catalana i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, Història i Història de la Filosofia, així com a altres assignatures de la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials on el nou format tenia un impacte més gran, el professorat consultat coincideix que les proves van ser molt assequibles i molt semblants a l’únic model que es va facilitar als centres per preparar-les.
Les opinions que es reprodueixen a continuació, els autors d’algunes de les quals han preferit que no aparegui el seu nom -motiu que ens ha dut a no identificar-ne cap-, constitueixen una mostra representativa de la percepció imperant copsada.
La literatura a les proves de Llengua
Una professora de Llengua Castellana i Literatura que fa anys que prepara estudiants per a les PAU, coordinadora de Batxillerat d’un dels instituts més grans de Catalunya, preguntada per la dificultat de l’examen, confirma que el nou apartat sobre literatura de la prova no tenia “cap complicació”.
L’exercici, que substituïa per primer cop el de preguntes sobre lectures obligatòries de 2n de Batxillerat, i que va tenir com a punt de partida dos textos d’Azorín i Pío Baroja, va ser, segons aquesta docent, “com l’examen model” que havien treballat a classe. També va qualificar de “molt senzill” el bloc sobre diversitat lingüística, una altra de les novetats de la prova de Castellà d’enguany.
En termes quasi idèntics es pronuncia una professora de Llengua Catalana i Literatura, l’altra prova de Selectivitat de la qual s’examinen tots els estudiants i que introduïa també l’estudi del fet literari en substitució de les lectures obligatòries (en aquest cas, el text a comentar era un poema de Joan Alcover). Quan se li pregunta si l’examen havia estat difícil, i després d’haver pogut parlar-ne amb els seus estudiants, afirma que “gens ni mica: el tipus de qüestions era molt semblant al que ens van facilitar en el model. No s’han passat en res”.
Temàtiques i autors previsibles
“Han estat hàbils i han plantejat un examen molt fàcil”, centrat en alguns temes clàssics com “el cop d’estat del 36, la Segona República, el franquisme i la transició”, fa notar un veterà professor d’Història que ha corregit proves de Selectivitat durant molts anys. L’examen d’Història era precisament el que canviava més l’estructura i el que ja no permetia, per primer cop, poder examinar-se només de la meitat del temari.
I en un sentit molt semblant es manifesta un docent d’Història de la Filosofia que ha viscut també moltes convocatòries de Selectivitat: “Fa la sensació que aquest primer any de canvis, han preferit plantejar preguntes assequibles per no baixar l’estadística”.
Una de les novetats del temari d’aquest curs a Història de la Filosofia era que incorporava una autora, la filòsofa contemporània estadounidenca Martha Nussbaum, una de les opcions que “es podia intuir” que sortiria a l’examen, com efectivament va passar, com a alternativa a un text de Descartes.
Història de la Filosofia
Com que ja era conegut que l’examen d’Història experimentava molts més canvis que el d’Història de la Filosofia, era previsible que enguany hi hagués una aposta més gran per la tria d’aquest segon en detriment del primer (des de l’any passat, els estudiants poden escollir-ne l’un o l’altre). I així ha estat: un 49,2% dels estudiants han triat Història (enfront del 69% del 2024), mentre que el 50,8% han optat per Història de la Filosofia (31% el 2024).