El sistema universitari català ofereix la possibilitat de matricular-se a més de 800 màsters oficials (també anomenats universitaris), els estudis superiors d’especialització professional o d’iniciació en l’àmbit de la recerca acadèmica que succeeixen als graus, que es poden completar habitualment en un període d’un o dos anys, en funció de si la seva durada és d’un curs acadèmic (60 crèdits) o de dos (120 crèdits). La coincidència en les dates, la setmana vinent, de les dues fires virtuals de màsters més destacades, les que organitzen les universitats Autònoma (UAB) i Politècnica (UPC), convida a fixar-nos en aquesta tipologia d’estudis de postgrau.
El panorama està dominat per l’oferta de les 7 universitats públiques, que fan difusió d’una bossa de més de 650 màsters oficials, no tots a preu públic (17,69 € o 19,37 € per crèdit, segons si es tracta d’un màster dels catalogats com habilitant o no), tot i que sigui la universitat la que avali l’expedició del títol.
Els centres privats adscrits a les universitats públiques no estan sotmesos a la regulació tarifària, com no ho estan els programes vinculats a les fundacions de les universitats públiques. Això fa possible, per exemple, que el preu del màster en Advocacia i Procura de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), 7.600 €, quadrupliqui el fixat per la resta de centres públics. Així i tot, aquesta tarifa queda molt per sota del que demanen les universitats privades pel mateix màster.
Oferta concentrada
Més de la meitat de l’oferta es concentra a les universitats de Barcelona (UB), UAB i UPC, que, si es tenen en compte els màsters interuniversitaris en els quals participen al costat d’altres universitats catalanes, de l’Estat espanyol o bé de d’altres països, arriben a programar-ne més de 400. Dues de les tres universitats públiques territorials, les de Lleida (UdL) i Girona (UdG), en tenen més de mig centenar, mentre que la URV de Tarragona (URV) arriba a la seixantena.
Entre les universitats privades, sobresurt la Universitat Ramon Llull (URL), els centres federats de la qual ofereixen 60 màsters oficials. UIC Barcelona la segueix amb 26. El catàleg d’estudis en línia de la Universitat Oberta (UOC) n’inclou mig centenar.
El màster on hi ha més places
El màster oficial que ofereix més especialitats i places és, de llarg, el de Formació del Professorat d’ESO i Batxillerat, FP i Ensenyament d’Idiomes, d’un any de durada (60 crèdits). Conegut popularment com el màster de secundària, l’imparteixen les 12 universitats catalanes, i té capacitat per matricular cada any prop de 3.000 estudiants.
El gruix dels màsters habilitants que donen accés a l’exercici d’activitats vinculades a professions que estan sotmeses a una regulació oficial -com és l’exercici de l’advocacia, la del mateix professorat de secundària o la dels especialistes en psicologia d’un centre hospitalari- pertanyen a l’àmbit de l’enginyeria. Aquí, la diferència entre tenir el màster professionalitzador o no és la que hi ha entre ser reconegut com a enginyer tècnic o enginyer superior.
Què són els PARS
El curs 2022-2023 la UPC va posar en marxa els Programes Acadèmics de Recorregut Successiu (PARS), una iniciativa a la qual posteriorment es van afegir la UdL i la UdG, que pretén compactar l’itinerari acadèmic de l’alumnat que cursa un grau i, a continuació, un màster professionalitzador.
Si l’estudiant es preinscriu en uns estudis de grau associat a un PARS, pot escurçar el període mínim de 6 anys que es necessita per completar el grau i el màster, a través d’un pla d’estudis conjunt on es suprimeixen, per exemple, continguts teòrics reiteratius, o que possibilita fórmules alternatives per elaborar el treball de fi de grau i de fi de màster en menys temps. També es pot iniciar el màster professionalitzador abans de finalitzar el grau.
Dues opcions a la preinscripció de grau
En alguns casos, com passa en els graus en Enginyeria Informàtica que la UPC imparteix a Barcelona i la UdL a Lleida, l’estudiant pot triar si es preinscriu en uns estudis associats als PARS -habitualment aquests ofereixen menys places, i, per tant, la nota de tall per accedir-hi acostuma a ser més alta-, però no sempre es així. El grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials de l’ETSEIB de la UPC i també el que programa la UdG no ofereixen alternativa. No obstant això, l’estudiant pot fer-se enrere a posteriori, tant si ha triat el PARS com si no, i renunciar a cursar el màster.
Les fires de màsters
La UPC i la UAB coincideixen aquesta vegada en organitzar, del 23 al 27 de febrer, les seves respectives fires virtuals d’estudis de postgrau per presentar l’extensa programació de màsters oficials, màsters propis (formació permanent) i programes de doctorat que imparteixen.
En el cas de la 4a Fira Virtual de Postgrau de la UPC, a més de les sessions informatives sobre els estudis que s’han programat, s’ofereixen xerrades específiques sobre mobilitat internacional, l’accés i l’admissió als màsters o les opcions existents per obtenir una beca, a més d’un xat d’atenció personalitzada. La plataforma web de la fira ja està disponible per poder consultar l’oferta d’estudis, registrar-se o inscriure’s a les sessions informatives.
La Fira de Màsters, Postgraus i Doctorat de la UAB ha programat prop de 200 sessions de presentació a càrrec del professorat responsable de cadascun dels estudis. La fira s’adreça als estudiants que estiguin finalitzant un grau, però també als graduats que vulguin continuar formant-se i als professionals que desitgin complementar els seus coneixements amb uns estudis especialitzats o que hagin decidit reconduir la seva carrera laboral. Les inscripcions prèvies ja s’han obert.