Un estudiant de Batxillerat amb interès pel món del disseny ho pot tenir més complicat que la resta a l’hora de decidir quins estudis cursarà. A banda d’haver de resoldre si opta entre un grau universitari o un Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS), davant seu se li obre una tercera possibilitat: triar un grau en Ensenyaments Artístics Superiors en Disseny. Per resoldre aquesta disjuntiva, en què les tres modalitats d’estudis que se li ofereixen porten adherida la denominació de grau en la seva targeta de presentació, convé analitzar quina es l’oferta existent i en què és diferencia.
Més enllà d’haver d’escollir entre la via universitària o el carril, més curt, de l’FP (on pot cursar un cicle de la família de Disseny d’interiors o Arts aplicades a la indumentària, per exemple), un dilema que no és aliè a la resta de l’alumnat de secundària, l’aspirant a convertir-se en dissenyador pot emprendre un camí alternatiu. Una llei del 2024 permet obtenir una titulació que, a efectes acadèmics i laborals, té el mateix reconeixement (que comparteix amb els estudiants que completen qualsevol estudi artístic superior) que la dels graduats universitaris.
Condicions d’accés
Si per accedir a la universitat es demana, com a mínim, haver superat la Selectivitat, per ingressar en un ensenyament artístic, s’exigeix, a més del títol de batxiller (o de tècnic superior d’FP o d’haver aprovat l’examen d’accés a la universitat per a majors de 25 anys), demostrar, a través d’unes proves específiques, que es disposa d’un bagatge suficient de coneixements i habilitats per afrontar el repte.
Durada
Els graus i els ensenyaments artístics en Disseny tenen quatre anys de durada teòrica, estructurats en crèdits (240 ECTS), i tant uns com els altres ofereixen l’opció d’especialitzar-se, en el segon cas d’una forma més intensiva que en el primer, en les diferents branques de la disciplina, bàsicament en les relacionades amb el disseny gràfic, d’espais interiors, de creació de productes i objectes o bé amb la moda. L’oferta universitària compta també amb itineraris formatius dedicats a la creació i la comunicació visual i, fins i tot, a la investigació.
Comparativa
Si les condicions d’accés són diferents, les exigències per entrar a formar part del professorat dels centres que imparteixen ensenyaments artístics, o aspectes com la normativa de permanència dels estudiants, tendeixen, des del 2024, a convertir-se en homologables a la dels centres universitaris. També els controls als quals estan sotmesos des de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). En matèria de transparència, però, a l’hora de publicar dades sobre el rendiment acadèmic o la inserció laboral de l’alumnat, els centres universitaris surten, de moment, més ben parats, i, quan són privats, llavors guanyen, en comparació amb els que no estan adscrits a cap universitat, per golejada.
Els graus universitaris
El curs 2025-2026, al sistema universitari català s’imparteixen sis graus universitaris en Disseny, només un dels quals, el de la Universitat de Barcelona (UB), amb 60 places, a preu públic. L’oferta dels altres cinc centres (BAU, Eina, Elisava, ESDI i Escola Massana) suma 690 places. Un setè grau en Moda (ERAM), ofereix, des del 2024-2025, 30 places. Els 7 graus han matriculat aquest curs 600 alumnes de primer any.
A la UB, la demanda (189 sol·licitants en primera opció) ha triplicat l’oferta. L’últim estudiant que va accedir a la titulació tenia un 10,580 de nota d’admissió. El gruix d’aquests estudis disposen de taxes de rendiment altes, que a BAU arriben al 96%, i bons indicadors d’ocupació, de més del 93% per part dels graduats d’Eina o de quasi el 96% en el cas d’Elisava, segons les últimes dades de l’AQU.
Els ensenyaments artístics
Pel que fa a l’oferta del grau en ensenyaments superiors de Disseny, els set campus de l’Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques de Catalunya (ESDAPC), situats a Badalona (Pau Gargallo); Barcelona (Llotja i Deià); L’Hospitalet de Llobregat (Serra i Abella); Olot; Tàrrega (Ondara), i Vic, compten amb un total de 240 places, 96 de les quals a l’escola Llotja. Dos centres privats, IED i LCI, n’aporten 330 més.
Els preus
En matèria de matrícula, el preu d’un primer curs complet de la titulació pública de l’ESDAPC és lleugerament més alt que el de la UB. Els centres privats que imparteixen ensenyaments superiors de Disseny també són més cars que els seus homòlegs de caràcter universitari: fins a un 20%, si es comparen les tarifes més altes d’un sector i de l’altre, que van dels gairebé 11.000€ als més de 13.000€.

