A diferència de la prova d’Història de la Selectivitat del 2025, que comportarà un canvi significatiu de model, l’examen d’Història de la Filosofia de les noves Proves d’Accés a la Universitat (PAU) tindrà una estructura idèntica a la dels anys anteriors (tres exercicis, el primer partint del text d’un autor), en considerar-se que ja tenia un format més competencial que la seva alternativa a la fase general de les proves.
No obstant això, com totes les altres matèries de la Selectivitat, hi haurà un únic model d’examen, tal com fixa el nou decret del Ministeri d’Educació, però les novetats no acaben aquí. Un dels canvis destacats és que la nova prova ja no permetrà centrar-se en un sol autor (l’escollit entre dues opcions), a partir del qual pivotaven fins ara tots els exercicis, sinó que s’obre la porta que s’hagin d’aplicar coneixements d’autors diferents en els tres exercicis de l’examen.
Filòsofs diferents
Així, d’acord amb el nou model que els responsables de les PAU han començat a explicar al professorat de la matèria, malgrat que en el primer exercici es podrà continuar escollint entre dues opcions de text, o sigui, entre dos autors, els exercicis següents no estaran necessàriament vinculats al filòsof triat en l’exercici anterior, cosa que farà que s’hagin d’aplicar coneixements d’autors diferents als del text elegit.
Tot plegat per donar compliment a les directrius que el nou decret del Ministeri d’Educació fixa per a les proves per adaptar-les al nou Batxillerat, més competencial, una norma que en l’article 13 diu explícitament que en cap de les assignatures es podrà descartar temari a l’hora d’estudiar.
Canvis a la comparativa
Un altre dels canvis destacats rau en el segon exercici, aquell en què tradicionalment s’havia de comparar el pensament de dos autors (un dels quals sempre coincidia amb el que l’estudiant havia triat en el text a comentar).
En el nou model, es manté la comparativa, però aplicada a una situació determinada: és a dir, a partir d’una situació proposada, l’alumnat haurà d’explicar de quina manera es comportaria un filòsof i com ho faria un altre. Un dels autors per comparar es podria deixar obert, a elecció de l’estudiant, com fins ara, però en qualsevol cas, siguin un o dos els autors proposats per comparar, no necessàriament coincidiran amb el del text escollit en el primer exercici.
El tercer exercici
Una altra diferència d’aquest segon exercici respecte al del model vigent fins al 2024 és que no es podrà escollir entre dues opcions, com sí que es podrà fer en l’1 i en el 3. En aquest últim exercici, que com el primer manté l’estructura del model actual, l’estudiant, seguint el fil conductor de l’opció triada, havia de reflexionar sobre una afirmació que es fonamentava, sense citar-lo, en el pensament de l’autor del text escollit. En el nou exercici 3, en canvi, aquesta afirmació no necessàriament estarà vinculada amb els autors dels exercicis anteriors.
Nussbaum en lloc de Locke
Pel que fa al temari, l’altra modificació (aquesta ja coneguda) és que s’incorpora per primer cop una autora, la filòsofa contemporània estadounidenca Martha Nussbaum, defensora del liberalisme polític, en substitució del filòsof empirista anglès John Locke, un dels grans teòrics del liberalisme.