L’examen d’Història de la Selectivitat del 2025 no només tindrà un únic model com la resta de matèries de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), sinó que presenta un format radicalment diferent, estructurat en 4 blocs obligatoris i heterogenis, que poden arribar a proporcionar 2,5 punts cadascun, i que no reprodueixen el model vigent fins al 2024, integrat per 4 exercicis amb una estructura idèntica, dels quals calia triar-ne 2.
El salt encara és més gran tenint en compte que, en el cas d’Història, a partir del 2020, arran de la pandèmia de la Covid-19, els 2 exercicis escollits podien pertànyer al mateix període històric, cosa que possibilitava que els estudiants poguessin examinar-se de la meitat del temari.
En la proposta de nou examen que han començat a difondre els organitzadors de les PAU, l’opcionalitat de la prova es redueix al fet que en 2 dels 4 blocs obligatoris es podrà escollir entre dues possibilitats. Però més enllà de l’aspecte formal, l’esborrany que el professorat de la matèria ha pogut conèixer presenta diferències qualitatives respecte al model dels últims anys.
Interrelació de conceptes i textos breus
Així, d’acord amb l’adaptació que els responsables de les PAU han fet de les directrius generals que el nou decret del Ministeri d’Educació fixa per a les proves, amb l’objectiu d’adaptar-les a un Batxillerat més competencial, en el nou examen d’Història hi ha una aposta més gran per la interrelació de conceptes i no tant pel desenvolupament de temes històrics clàssics; s’introdueix la transversalitat en la redacció (de manera que un exercici pugui incloure diferents etapes i corrents) i, fins i tot, es proposa que els estudiants s’hagin de situar en un temps històric determinat, posant-se en la pell d’un periodista, un diplomàtic o un economista.
Faltes d’ortografia
El fet que a aquests canvis s’hi sumi el mandat que, en les preguntes de redacció, les faltes d’ortografia i les incorreccions gramaticals o lèxiques (la coherència inclourà que s’utilitzi el vocabulari adequat), així com la presentació dels textos, puguin arribar a restar, com a mínim, un 10% de la puntuació dels exercicis en totes les assignatures, fa preveure que els estudiants, almenys aquest primer any, tinguin més dificultats per obtenir les qualficacions d’anys anteriors.
Si bé, amb l’objectiu d’incentivar la redacció, es potencien les preguntes de resposta oberta o semioberta (la norma ministerial obliga que en totes les assignatures aquestes respostes representin almenys el 70%), en els exercicis de redacció de la prova d’Història, és a dir, en tres dels quatre blocs, se’n limita l’extensió a entre 100 i 150 paraules, i s’afegeix un últim bloc de preguntes tipus test.
Història de la Filosofia
Tot plegat podria comportar que enguany, en la convocatòria ordinària de Selectivitat, que se celebrarà entre l’11 i el 13 de juny, hi hagi un increment d’estudiants que optin per l’examen d’Història de la Filosofia en detriment del d’Història, tenint en compte que el primer no ha experimentat tants canvis, si bé els estudiants també s’hauran d’enfrontar a un únic model.
Tradicionalment, quan l’alumnat ha tingut la possibilitat d’escollir entre aquests dos exàmens, que formen part de la fase general de la Selectivitat (obligatòria per a tots als que accedeixen a la universitat des del Batxillerat), la balança s’ha decantat clarament a favor de la prova d’Història.
Tot i que l’Administració no facilita dades del nombre de presentats a cadascuna de les matèries de les PAU, si prenem com a mostra el nombre d’aprovats en la convocatòria ordinària de l’any passat en les dues assignatures, 22.790 a l’examen d’Història enfront dels 10.194 d’Història de la Filosofia, podem deduir que els que trien l’opció d’Història han estat al voltant del doble. La nota mitjana va ser d’un 7.23 a Història i d’un 6.97 a Història de la Filosofia.