Les proves de Llengua Catalana i Literatura i de Llengua Castellana i Literatura de la Selectivitat 2025, obligatòries per a tots els alumnes que accedeixen a la universitat des del Batxillerat, incorporen un nou apartat sobre literatura, amb entitat pròpia, en substitució de les preguntes sobre lectures obligatòries del Batxillerat que fins ara estaven incloses en la part de comprensió lectora del text.
El nou bloc, batejat com a Estudi del fet literari, en la prova de Català, i Saber literari, en la de Castellà, pot arribar a proporcionar dos punts sobre 10 (la pregunta sobre lectures obligatòries en comptava fins ara només un) i tindrà una estructura una mica diferent en els dos exàmens.
En els dos casos es parteix d’un fragment d’un text literari (en l’examen de Castellà es poden arribar a proposar dos textos) i s’hauran de respondre preguntes sobre el tema i el contingut, relacionades amb figures retòriques, tòpics i gèneres literaris. El text o textos proposats en aquest bloc seran diferents dels que encapçalin la part de comprensió lectora dels exàmens respectius, que ja no tindran com a punt de partida un text literari.
Preguntes opcionals
D’acord amb els nous formats d’examen que els responsables de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) han començat a difondre entre el professorat, malgrat que hi haurà un únic model de prova com fixen les directrius de la normativa estatal (com ja hem explicat en els casos d’Història i Història de la Filosofia), el nou apartat sobre literatura oferirà certa opcionalitat.
En el cas de la prova de Català, l’Estudi del fet literari es divideix en dues parts, cadascuna de les quals tindrà quatre preguntes: la primera part, que parteix d’un fragment d’un text literari, exigirà contestar-les totes; la segona part planteja qüestions de literatura general i l’alumnat haurà d’escollir dos dels quatre exercicis proposats. Pel que fa a la prova de Castellà, en el bloc de Saber literari els estudiants han de triar quatre de les cinc preguntes, que sempre fan referència al text o textos proposats.
Text divulgatiu o periodístic
La introducció d’aquest nou bloc a les dues proves comporta que l’apartat de comprensió lectora passi a comptar dos punts en lloc dels quatre del model vigent fins al 2024, i que en els dos exàmens el comentari de text tradicional estigui encapçalat per un únic text que serà divulgatiu o periodístic i en cap cas literari com fins ara.
Pel que fa al bloc d’expressió escrita, es manté l’estructura i la puntuació en les dues proves (tres punts en total, dos dels quals corresponen a la redacció). Malgrat això, en l’examen de Castellà, s’especifica que la redacció proposada serà sempre d’un text argumentatiu o expositiu, ja no descriptiu. En l’examen de Català no es preveuen canvis en aquest apartat i s’haurà de redactar un text formal com fins ara.
Nou bloc a Castellà
Una altra de les novetats de la PAU de Castellà és que incorpora un apartat sobre diversitat/variació lingüística, que compta un punt, i en què s’hauran de respondre dues preguntes d’un total de tres sobre sociolingüística: varietats lingüístiques, prejudicis o estereotips lingüístics.
Finalment, en els dos exàmens es manté el bloc de reflexió lingüística, amb la introducció de preguntes opcionals que s’afegeixen als exercicis clàssics de gramàtica, morfologia, lèxic i sintaxi i una puntuació màxima de tres punts a la PAU de Català. En la prova de Castellà, la puntuació d’aquest apartat es redueix a dos punts en incorporar-se el nou bloc sobre diversitat lingüística.
Incertesa sobre les faltes d’ortografia
El que encara no s’ha concretat és quina penalització tindran les faltes d’ortografia, lèxic i sintaxi en aquests dos exàmens. El decret del Ministeri d’Educació fixa com a mínim un 10% en totes les proves. Pel que fa a les de Català i Castellà, sobre la taula hi ha dues possibilitats: que la penalització s’apliqui de forma “il·limitada”, com fins ara, cosa que faria que es poguessin arribar a descomptar més de dos punts per aquest concepte, o bé que es fixi un topall de dos punts.