El grau en Estudis Globals de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha estat l’única titulació amb aquesta denominació al sistema universitari català, fins que, el curs 2024-2025, n’han aparegut, de cop, dues més, a la Universitat de Girona (UdG) i a la UVic-UCC, amb el mateix nom. Però de què estem parlant quan parlem de Global Studies (en anglès, per què els tres graus s’ofereixen en aquest idioma)?
El grau de la UPF és un títol exitós de la branca de Ciències Socials i Jurídiques que ofereix 40 places, a les quals aquest curs han aspirat a entrar, en primera opció, 152 estudiants: o sigui, ha rebut gairebé 4 sol·licituds per cada plaça. La nota de tall del curs 2024-2025 ha estat la segona més baixa dels últims cinc anys (11,358), però el 2020 va arribar al 12,660. Fins el curs passat era l’únic supervivent de la relació de graus curts de 3 anys de durada, una experiència que ha tingut una existència efímera. Des de setembre, però, el títol té 240 crèdits ECTS (4 anys).
Noves titulacions
A la titulació de Global Studies de la UdG que es va estrenar al setembre (7,154 de nota de tall), que també disposa de 40 places i té 4 anys de durada teòrica, no li ha anat aquest primer any gens malament: ha matriculat 42 estudiants, dos terços dels quals van demanar cursar aquesta titulació preferentment. Paral·lelament, la UdG ha introduït a la seva programació el doble grau en Global Studies + Turisme. La UVic-UCC ha inaugurat el grau, en el seu cas a preu privat, amb 13 alumnes.
L’accés
Però què tenen en comú aquests tres graus? A banda de l’exigència de cursar-los, d’entrada, en anglès, les sis assignatures que més ponderen (0,2) a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) pertanyen a tres modalitats diferents del Batxillerat (Humanitats i Ciències Socials, Ciències i Tecnologia i General): Funcionament de l’Empresa i Models de Negoci; Geografia; Història de l’Art; Matemàtiques; Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials, i Moviments Culturals i Artístics.
Un sol món
Com la seva denominació dóna a entendre, la formació que reben els estudiants del grau en àmbits com la política, l’economia, la comunicació, el medi ambient o la salut, els ha de facilitar la comprensió de les dinàmiques socials dominants a escala mundial.
El coneixement adquirit sobre fenòmens com les migracions, el canvi climàtic o les pandèmies, per exemple, els permetrà desenvolupar-se professionalment en organitzacions i empreses internacionals, organismes governamentals, agències no governamentals, mitjans de comunicació internacionals, com a assessors de formacions polítiques, en laboratoris d’idees o en consultories o bé iniciar-se en la carrera diplomàtica.
Els canvis constants que se succeeixen en l’àmbit internacional, la complexitat de l’època en la qual ens ha tocat viure o el paper que juga la tecnologia en un món interconnectat són altres reptes que reclamen la formació de graduats amb un perfil com el que proposen els títols d’Estudis Globals.
Més títols
No són les úniques titulacions que pretenen fer front a aquests desafiaments. Graus com el d’Història, Política i Economia Contemporànies de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que s’imparteix des del 2021, o Global Governance, Economics & Legal Order d’Esade (Universitat Ramon Llull), persegueixen objectius semblants.