La televisió ha contribuït històricament a convertir els responsables dels espais d’informació meteorològica, els cèlebres homes i dones del temps, en personatges familiars que, amb la proliferació dels efectes del canvi climàtic, han multiplicat les seves aparicions, guanyant protagonisme. Les alarmes derivades del comportament erràtic del clima han atorgat paral·lelament un paper rellevant a les agències i serveis públics meteorològics, organismes als quals es delega la predicció de fenòmens atmosfèrics adversos per pal·liar-ne les conseqüències.
La importància que s’atorga a l’estudi dels afers climatològics i a la tasca divulgativa dels seus efectes sobre la població no és nova i traspassa fronteres. A Itàlia, per exemple, són oficials en uniforme de l’Exèrcit de l’Aire els que compareixen diverses vegades al dia a través de la televisió pública per anunciar la previsió del temps, cosa que revela la transcendència que s’adjudica a la qüestió. Ara, però, la feina dels meteoròlegs ha guanyat en profunditat i agafa una nova dimensió.
Tot plegat contribueix a donar a conèixer una ocupació sobre la qual cada cop és més habitual que l’alumnat de secundària es pregunti quins estudis universitaris ha de triar per poder arribar a exercir com a professional de la meteorologia.
Vincle amb Física
La feina de meteoròleg no està associada a una titulació superior en concret, però històricament s’ha vinculat al grau en Física i, des del 2025, la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona (UB) imparteix un màster oficial en Meteorologia i Ciències del Clima.
Un estudiant de la modalitat de Ciències del Batxillerat, amb una base en física i matemàtiques, que accedeixi al grau en Física, que al sistema universitari català només imparteixen la UB i la Universitat Autònoma (UAB), estudis als quals no els falta demanda, és un candidat idoni per dedicar-se a la meteorologia.
La competència de Geografia
No obstant això, en els últims anys, els tradicionals graus en Geografia s’han convertit, sota diverses noves denominacions, en una alternativa híbrida per competir, des de la modalitat en Ciències Socials del Batxillerat, en la formació de perfils professionals relacionats amb la disciplina que entén dels canvis atmosfèrics.
Física i Geografia no són els únics camins, però semblen les dreceres més directes. Graus en Ciències Ambientals, Geologia, Matemàtiques, Ciències del Mar i algunes enginyeries, com les aeroespacials o agrícoles, també inclouen en els seus plans d’estudis matèries que aproximen els estudiants a la professió. Es tracta d’assignatures vinculades a la climatologia, la termodinàmica, la mecànica de fluids, l’electromagnetisme, l’àlgebra o l’estadística, entre d’altres, que proporcionen uns coneixements que formen part del bagatge científic dels meteoròlegs.
Matèries involucrades
Qui opti per la modalitat de Ciències Socials del Batxillerat pot ara considerar si, per apropar-se a la meteorologia, cursa Geografia i Canvi Global (UB); Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial (UAB); Geografia, Anàlisi Territorial i Sostenibilitat a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona; Geografia, Territori i Medi Ambient a la Universitat de Girona (UdG), o Geografia i Reptes Globals a la Universitat de Lleida (UdL).
Els continguts d’assignatures com Cartografia i geoinformació; Gestió de riscos naturals; Geografia urbana; Geografia Física; Geomorfologia; Teledetecció Espacial; Mètodes quantitatius i estadístics; Dinàmiques de l’aigua, l’energia i els recursos naturals; Climatologia; Riscos ambientals; Impactes del canvi climàtic; Geofísica, o Hidrogeografia, presents als seus plans d’estudis, tenen molt a veure amb la meteorologia i animen els promotors d’aquests graus, tot i que encara de forma tímida, a incloure aquesta professió entre les sortides laborals dels nous títols. Tot plegat, doncs, fa pensar que bufen bons temps perquè la rellevància social dels meteoròlegs continuï augmentant.