La quantitat d’ingredients que intervenen fa que el resultat del plat sempre sigui difícil de pronosticar. Excepte en els anys de la pandèmia de la Covid-19, on es va imposar la relaxació que va conduir a aprovats fàcils i notes estratosfèriques, el comportament de les notes de tall sovint és un enigma a desxifrar. Aquesta vegada les qualificacions de Medicina i Infermeria han reculat. Tot el contrari del que ha succeït a Educació Primària, ADE, Dret i CAFE, entre altres estudis.
Més enllà de les coses evidents, com és el fet que el doble grau en Física+Matemàtiques es perpetua al capdavant de la llista de les notes més altes, i que els estudis més populars de Ciències de la Salut, des del punt de vista de la demanda, perden pistonada, no se sap ben bé per què ha retrocedit en bloc la qualificació que dona accés als graus en Arquitectura, Comunicació Audiovisual, Educació Social, Física, Matemàtiques, Odontologia, Pedagogia, Periodisme o Química. Quan diem en bloc, volem dir quasi sense excepció. Han tingut alguna cosa a veure, on podien tenir algun impacte, els pèssims resultats obtinguts a la prova de Matemàtiques de la Selectivitat?
Les bios reculen
No deixa de ser sorprenent que el llistó per accedir a 17 de la vintena de bios que s’imparteixen a les 7 universitats públiques i la UVic-UCC sigui més baix que fa un any. La mateixa situació es reprodueix als graus en Ciències Ambientals i Disseny. S’obren massa interrogants i hi ha poques certeses.
CAFE: es compleixen les previsions
El que sí que té raó de ser és l’augment generalitzat de la nota d’admissió a Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE), que ha pujat de forma notable, cosa que era de preveure després de la desaparició de les proves d’aptitud que actuaven com a filtre d’accés. Alliberats de la prova, hi ha hagut una allau d’aspirants. Però, com s’explica la revifada a Ciències Polítiques i de l’Administració, Dret o Criminologia?
Magisteri, més exigent
Dels 9 graus en Educació Infantil presents a la preinscripció, només n’hi ha un en el qual la qualificació hagi estat més baixa que el 2023. Les notes d’Educació Primària també s’han enlairat, amb una sola nota discordant, i les del doble grau d’Infantil+Primària s’han desinflat, excepte, també, en un cas, el de la doble titulació de la UB. El redimensionament de l’oferta de Magisteri de la UB ha tingut, probablement, algun tipus de repercussió en aquests canvis.
I a Psicologia, com ha anat? El títol ha ensopegat lleugerament a la UB, on la nota ha baixat un pèl, però la qualificació per ser admès a la resta de centres públics ha remuntat, tot i que discretament.
L’àmbit de les enginyeries
Què ha passat amb els graus en videojocs, dades o intel·ligència artificial, en alguns casos gairebé acabats d’estrenar? Per què les notes han fet un pas enrere? Enginyeries com l’elèctrica, la mecànica, l’electrònica industrial o la d’automoció fan tot el contrari, exhibició de múscul, fins i tot Enginyeria en Tecnologies Industrials. La nota d’Enginyeria Informàtica, però, s’aprima als títols amb més oferta.
Nous graus
Bioinformàtica ha recollit els rèdits derivats de la seva conversió en un grau a preu públic, passant d’un 7,056 a un 10,738 . Al nou grau en Enginyeria de Satèl·lits de la UPC (40 places) s’ha pogut entrar amb un 10,830. Estudis Globals de la UPF ha aguantat bé la irrupció a la programació de dos títols més amb la mateixa denominació, a la UdG (7,154) i a la UVic-UCC (5). I al primer i únic grau en Ciberseguretat (ENTI), a preu privat, s’ha arribat al 6,242.
El rànquing
Al top-10 de les qualificacions més altes es consoliden, a més dels graus en Medicina, Dret+Relacions Internacionals (UAB), Enginyeria en Tecnologies Aeroespacials + màster (UPC) i Matemàtiques (UPC). International Business Economics (UPF), Enginyeria Biomèdica (UB), Odontologia (UB) i Matemàtiques (UB) continuen presents a la relació de títols que tradicionalment reclamen una qualificació més exigent.