No hi ha hagut un descens generalitzat de les notes de tall, com potser havíem arribat a preconitzar massa alegrement. L’augment del nombre d’estudiants que han intentat entrar a la universitat (+8%) en comparació amb l’any passat probablement ho ha impedit. Així i tot, encara que s’haurà d’estudiar de manera més acurada, a hores d’ara podem afirmar que les qualificacions per ser admès als graus amb notes més exigents han reculat aquest any de manera diàfana. L’anàlisi detallada requerirà el seu temps. De moment, aquí deixem constància d’unes primeres conclusions:
Les notes més altes del 2024, les més afectades per la davallada de les qualificacions del 2025. – Grosso modo, 263 graus de les 7 universitats públiques presencials del sistema universitari català i de la UVic-UCC han vist com el llistó de la nota d’admissió de l’any passat pujava, mentre que a 123 títols no hi havia canvis i a 179 el llindar per poder-hi ingressar baixava.
Una fotografia més precisa del que ha succeït mostra, no obstant això, que els canvis han estat més significatius a les titulacions amb una nota de tall més exigent. Si ens fixem en les qualificacions superiors a 10 que han crescut, veurem que n’hi ha hagut 53, mentre que les que han patit un descens són 89. Si filem més prim i ens aturem en els estudis on el 2024 va caldre més d’un 11 per entrar-hi, llavors ens adonarem que n’hi ha hagut 30 on la nota ha pujat i 53 en els quals ha caigut.
Les notes de tall de la major part dels estudis d’enginyeria han pujat.- El gruix dels graus en enginyeria exigeix aquest any una nota més alta que l’any passat per entrar-hi, cosa que també passa amb els estudis d’arquitectura. Una de les possibles explicacions es trobaria en els resultats dels exàmens de les assignatures de Matemàtiques i Tecnologia i Enginyeria a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU).
Matemàtiques, al contrari del que ha passat a Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials, ha millorat sensiblement la qualificació mitjana, que ha saltat del 4,87 del 2024 al 6,12 del 2025, el millor resultat de la matèria, juntament amb el del 2022, que va ser idèntic, de l’últim quinquenni. L’alumnat que es va examinar i va aprovar Tecnologia i Enginyeria (abans Tecnologia Industrial) a la Selectivitat, ha obtingut un 6,82, una qualificació també inusual. Tant una assignatura com l’altra ponderen habitualment en els estudis d’enginyeria.
Les qualificacions dels graus de Ciències de la Salut perden pistonada.- El cas més clar de retrocés generalitzat de les notes de tall es visualitza als estudis de Medicina, però també a Infermeria, Odontologia i, molt lleugerament, a Farmàcia. Igualment, i de manera molt evident, a Psicologia, una de les titulacions tradicionalment més sol·licitades. En aquest últim cas, i potser també a Infermeria, poden haver jugat en contra els mals resultats de les Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials a les PAU, un 5,06 de mitjana, molt per sota del 6,51 del 2024.
Les notes dels estudis més emblemàtics de Ciències Socials, cauen.- Entre els graus que han patit una reculada evident hi ha ADE, Dret i Periodisme. Si no a tot arreu, gairebé. Una cosa semblant ha passat a Educació Primària i Educació Infantil, amb excepcions. La caiguda s’ha contagiat a estudis de la branca de coneixement de Ciències Socials i Jurídiques habitualment ben situats a la taula de les notes més altes, com els graus en Filosofia, Política i Economia i International Business Economics que imparteix la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Interrogants.- Queden algunes preguntes sense resposta. Per què les notes dels tres graus de Matemàtiques han baixat si hem dit que les bones qualificacions de l’assignatura a la Selectivitat han influït en l’augment de la nota de tall de les enginyeries, estudis on la matèria pondera amb un 0,2, com passa lògicament a la titulació de Matemàtiques? Aquest és un dels interrogants, però no l’únic.