Aquest divendres, 10 de juliol, es donen a conèixer les notes de tall que fixaran la qualificació mínima per a l’accés als graus universitaris en la primera assignació de places per al curs vinent a les 7 universitats públiques i a la UVic-UCC. Des que el 2021 les qualificacions assolissin màxims històrics, impulsades pel descens dels nivells d’exigència al Batxillerat i als exàmens de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) que van acompanyar la pandèmia de la Covid-19, les notes s’han desinflat, tot i que a diferent ritme i no en tots els casos. Aquesta vegada el més probable és que tornin a encongir-se, però aquesta tendència tampoc té per què ser uniforme.
Descens de la nota d’accés
Què és el que fa pensar que les notes seran més baixes que l’any passat? La qualificació mitjana de 20 de les 35 matèries a les quals es pot presentar l’alumnat a les PAU ha reculat. La davallada es pot percebre en la nota mitjana de la fase obligatòria de la prova, 6,403, que ha estat la més magra de l’últim quinquenni, aigualint la puntuació mitjana amb la qual arribaven a la Selectivitat els estudiants de Batxillerat, un 7,68, la més alta almenys des del 2020. El resultat de tot plegat ha estat que la mitjana d’accés a la universitat, 7,167, ha acabat convertint-se en la més baixa dels últims cinc anys.
El paper de les Matemàtiques
El mal resultat obtingut per l’alumnat en l’examen de Matemàtiques, un 4,18 de mitjana, dos punts per sota del 2025, reforça la creença que les notes de tall tornaran a fer marxa enrere. Si deixem de banda algunes matèries de la fase obligatòria (Català, Castellà, Anglès o Història de la Filosofia), Matemàtiques i Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials són les que apleguen més examinats. No sabem quants estudiants s’hi van presentar, però els que han aprovat els respectius exàmens han estat, en ambdós casos, més de 17.000.
Retrocés marcat
El marcat retrocés que han sofert les qualificacions dels més de 15.000 estudiants que, a la fase obligatòria de les PAU, han aprovat Història, i les aconseguides per l’alumnat que, a la fase voluntària, ha superat els exercicis de Química i Biologia (les dues matèries han registrat les puntuacions més baixes dels últims cinc anys), també es poden fer servir per alimentar la mateixa teoria. Biologia i Química són també de les proves que tenen més quòrum.
Tecnologia i Enginyeria no té el mateix impacte en la mitjana (van ser uns 4.400 els que van superar l’exercici), però la pèrdua d’1,3 punts, en comparació amb el 2025, és evident que tindrà una repercussió negativa en les notes.
Millors qualificacions
D’altra banda, les millores registrades a Llengua Castellana i Literatura, Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials o Física, que ha guanyat 8 dècimes en comparació amb l’any passat, i que compta amb uns 8.000 aprovats, possiblement no han estat prou significatives per equilibrar la balança.
Matèries que més ponderen
La quantitat de graus en els quals les assignatures que han patit mals resultats ponderen resulta determinant a l’hora de fer càbales. Matemàtiques és, amb diferència, l’assignatura que pondera amb un 0,2 en un nombre més elevat de graus (264), per davant de Física (205), Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials (154), Química (153) i Biologia (131).
Menys excel·lents que mai
També resulta il·lustratiu que el nombre d’estudiants que han obtingut un 9 o més sobre 10 en la primera part de la Selectivitat hagi caigut dels 504 del 2025 als 318 del 2026. Si comparem aquesta dada amb la del 2024, quan en van ser 914, o amb la del 2023 (1.153), la xifra encara és més cridanera.
La confirmació d’aquesta hipòtesi arribarà divendres.