La primera gran enquesta de satisfacció entre els titulats de grau que duu a terme l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU) evidencia que hi ha molt camí per a la millora.
La primera gran enquesta de satisfacció als titulats i titulades que van completar els estudis de grau els anys 2015, 2016 i 2017 a les universitats públiques i privades catalanes, que han contestat 17.000 dels 90.000 graduats d’aquest període, ha detectat que la falta de coordinació entre el professorat, l’escassa utilitat de les tutories i l’absència de resposta a les queixes constitueixen un problema en una mostra significativa de les titulacions existents.
Tot i que 75 de cada 100 preguntats tornarien a cursar els mateixos estudis i que un 71% ho faria a la mateixa universitat, i que la puntuació mitjana que atorguen a les diferents qüestions que se’ls plantegen sobre el seu pas per la universitat és d’un 7 sobre 10, la valoració que concedeixen a uns quants ítems és pobra en totes les branques de coneixement.
Els graduats i les graduades valoren en general la capacitat d’ensenyar del professorat, però desaproven que hi hagi continguts repetits que s’ofereixen a diferents matèries per manca de coordinació entre els que les imparteixen. Aquest dèficit aflora fins i tot a Ciències de la Salut, on un 85% dels consultats confessa que tornaria triar els mateixos estudis cursats, un àmbit on també es critica un volum excessiu de treball. La insatisfacció amb la càrrega de treball es reprodueix als estudis d’Arquitectura.
Falta d’acompanyament a l’alumnat
La inutilitat de la tutoria i la falta d’acompanyament que pateixen els estudiants és molt evident a les enginyeries, però no només en aquesta branca. Un problema semblant es detecta a Ciències, especialment als graus de Ciències Biològiques, Física, Matemàtiques i Ciències de la Terra; Ciències de la Salut (a Medicina, Odontologia i Farmàcia), i Ciències Socials (en particular a ADE, Dret, Economia i Ciències Polítiques).
A banda de la reiteració de continguts i de l’absència d’acompanyament, l’informe de l’AQU, que presideix l’exrector de la Pompeu Fabra (UPF) Josep Joan Moreso i que dirigeix l’enginyer industrial i catedràtic de la Universitat de Girona (UdG) Martí Casadesús, constata una falta generalitzada de resposta a les queixes que formulen els estudiants. Això es fa més palès a graus com Magisteri o Pedagogia, per exemple, d’acord amb els resultats de l’enquesta.
Bones biblioteques
Al costat d’aquests punts febles, el treball recull el suspens que reben les pràctiques externes a Belles Arts o als graus d’Història i subratlla el descontentament pel sistema d’avaluació dels estudis de Ciències o la baixa qualitat de la metodologia docent a les enginyeries. Però també deixa constància de la bona puntuació que assoleixen els campus virtuals de les universitats, les biblioteques i, en diferents casos, les instal·lacions.
L’enquesta, que seguirà fent-se anualment, inclou titulats i titulades de les 7 universitats públiques i de 4 de les 5 privades. En aquesta edició no hi figuren dades de la Universitat Ramon Llull (URL) perquè es va afegir a l’estudi més tard, a finals del curs 2016-2017, de manera que fins a finals del curs 2018-2019 no es disposarà d’una mostra equiparable a la de la resta d’universitats.
Fins ara, les úniques dades que es coneixien sobre aquesta qüestió eren les de l’enquesta d’inserció laboral que l’AQU realitza cada tres anys als titulats i titulades, on es pregunta també per la satisfacció amb els estudis cursats i amb la universitat triada però només de manera genèrica.