Gir de guió en temps de descompte. El conseller de Recerca i Universitats en funcions, Joaquim Nadal, va aconseguir divendres que els rectors de les quatre universitats privades catalanes s’avinguessin a reintroduir el requisit de superar la Prova d’Aptitud Personal (PAP) per cursar els graus en Educació Infantil i Educació Primària, no en el moment d’accedir-hi, com passava entre el 2017 i el 2022 en tots els centres públics i privats que impartien els estudis, sinó abans de començar el segon curs. Les universitats públiques i la UOC continuaran demanant a l’alumnat l’aprovació de la prova de bon començament.
Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i UIC Barcelona van desactivar el 2023 l’obligatorietat de la PAP, mentre que UVic-UCC i Abat Oliba (UAO), que han vist com augmentava la matrícula de les seves competidores, havien anunciat que, a partir del curs 2024-2025, ja no reclamarien al nou alumnat la superació de la prova per matricular-se als títols de Magisteri.
Pacte d’última hora
El gir de guió arriba mesos després que tres de les quatre universitats privades hagin obert el període de matrícula per al curs vinent i a 10 dies vista de l’inici de la preinscripció universitària en què participa la UVic-UCC. També es produeix un mes i mig després de la celebració dels exàmens de la convocatòria ordinària de la PAP d’enguany.
L’acord, cuinat a foc lent, es va segellar a la reunió que la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) va celebrar divendres 24 al matí amb la participació dels representants de la conselleria, encapçalats per Nadal, els rectors i presidents dels consells socials de les universitats públiques i els rectors de les universitats privades. El nou pacte va tirar endavant amb cinc abstencions dels centres públics, segons ha pogut saber Unportal.
La proposta s’havia debatut prèviament a la sessió de la Comissió d’Accés i Afers Estudiantils (CAAE) del CIC, el passat 13 de maig. Aleshores va prosperar gràcies al vot de qualitat de la presidenta de la comissió, Laia de Nadal, la rectora de la UPF, una de les dues úniques universitats públiques que no imparteixen graus en Educació.
Una única prova
En essència, l’acord finalment adoptat recull el compromís renovat, per part de totes les universitats, d’exigir, com a requisit preceptiu, que s’acrediti la superació de la PAP “organitzada i avaluada” des del CIC, per cursar els graus de mestre, en qualsevol de les seves denominacions oficials.
L’acord comporta que Blanquerna renunciï a fer la prova pròpia que va dissenyar, com a alternativa, per als estudiants que, des del curs 2023-2024, han accedit als seus graus d’Educació sense haver superat prèviament la PAP del CIC, una fórmula que va arribar a obtenir l’aval de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).
Un any més de coll per a l’alumnat de les privades
La flexibilització acordada a l’hora d’aplicar la PAP suposarà que, en el cas de les universitats públiques, la qualificació d’apte s’hagi d’acreditar “amb caràcter previ a l’inici de les activitats docents” dels graus en Educació. L’alumnat de les privades podrà demostrar que ha superat la prova en el mateix moment que els estudiants de les públiques o bé “abans de finalitzar el primer curs acadèmic”.
El consens al qual s’ha arribat reconeix “l’encert d’establir les PAP”, però també admet que és un obstacle per “molts estudiants amb vocació per a exercir la docència, especialment procedents de CFGS, que sovint no poden accedir als estudis de mestre”. Aquest era l’argument que el degà de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna, Jordi Riera, va esgrimir per justificar la decisió del centre de desmarcar-se de l’acord que va sobreviure fins el curs 2022-2023.
El compromís, que el mateix conseller ha descrit davant dels rectors com a “transitori”, preveu fer un seguiment de l’aplicació dels acords per poder valorar-ne els resultats i, si s’escau, modificar-los. L’anàlisi se centrarà en aspectes com el nombre d’estudiants que accedeixen als estudis de mestre sense les PAP i l’èxit de les mesures que arbitrin els centres privats per aconseguir que les aprovin.
Com s’aprova
La PAP consta de dos exercicis escrits. El primer avalua la comprensió lectora, la capacitat de síntesi, l’expressió escrita i el domini de la llengua, i el segon mesura la competència logicomatemàtica. Per ser declarat “apte”, entre l’examen de competències lingüístiques i el de matemàtiques s’ha d’obtenir una mitjana de 5. I per poder fer mitjana es requereix una qualificació mínima de 4 en cadascun dels dos exàmens.
Quants aproven
Tot i que el nivell dels exàmens s’equipara al dels continguts de quart d’ESO i primer de Batxillerat, un 40% dels que es presenten a la convocatòria ordinària del mes d’abril (2.000 dels 4.700 que s’han examinat aquest any) no se’n surt.
Sovint és subratlla que les qualificacions que obtenen els estudiants provinents de CFGS són pitjors, cosa que és certa, però això té un impacte menor en els resultats generals de la PAP, ja que els estudiants d’FP que es presenten són relativament pocs en comparació amb els que ho fan després d’haver cursat el Batxillerat. Aquest 2024, per exemple, no han representat més del 12% dels examinats.
L’elevat índex de suspensos ha generat un alt nombre de vacants als graus que s’imparteixen a preu privat, especialment a les dues universitats amb més places, Blanquerna-URL i UVic-UCC, un element que ha tingut un paper que no es pot menysprear en el procés de qüestionament de la PAP.