Blanquerna-Universitat Ramon Llull (URL), que disposa de 230 de les 740 places dels graus d’Educació Infantil i Educació Primària que s’ofereixen a preu privat al sistema universitari presencial català, ha obtingut la llum verda de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Educatiu de Catalunya (AQU) i del Consejo de Universidades del Govern central per deixar d’exigir la superació de la Prova d’Aptitud Personal (PAP) com a requisit indispensable per matricular-se als estudis de Magisteri.
D’aquesta manera, el centre integrant de la URL es converteix en el primer que no condicionarà l’ingrés dels aspirants a mestre a l’aprovació prèvia de la PAP des que, fa 5 anys, es va instaurar l’examen.
A partir del curs 2013-2014, les 9 universitats públiques i privades de Catalunya que imparteixen Educació Infantil i Educació Primària o qualsevol de les dobles titulacions formades pels dos o per un d’aquests dos graus (a les quals es va sumar la UOC en incorporar els estudis de Primària a la seva programació), van acordar imposar requisits addicionals a la Selectivitat per als candidats a cursar estudis de mestre.
Inicialment, l’exigència es donava per superada si el candidat aconseguia una nota mínima de 4 als exàmens de llengua catalana i llengua castellana de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), i una mitjana de 5 entre les dues matèries, però des del 2017 cal enfrontar-se a una prova específica per constatar que s’han assolit unes mínimes habilitats lingüístiques i matemàtiques.
Des d’aleshores, un terç o més dels presentats a les convocatòries ordinàries de la PAP (el 2021 va ser un 48%) han estat declarats no aptes per accedir als estudis. El millor registre va ser el del primer any, el 2017, amb un 72% d’aprovats.
Condició necessària per obtenir el títol de mestre
A partir del curs 2023-2024, l’alumnat que no s’hagi presentat o no hagi aprovat les PAP d’Educació que organitza la Generalitat podrà accedir inicialment als graus d’Educació de Blanquerna, però l’obtenció del títol de mestre es condicionarà a la superació d’una prova pròpia, a la qual l’alumne es podrà presentar, en diverses convocatòries, a partir de l’últim trimestre del primer any dels estudis, amb uns continguts en llengua i matemàtiques equivalents als de la PAP.
Després d’una primera negativa de l’AQU, que Blanquerna va recórrer, l’agència va vincular l’autorització d’aquesta modificació a un seguit de canvis en el pla d’estudis i a la realització d’un examen intern homologable a la PAP per als estudiants que no ingressin al centre amb el certificat d’aptitud que proporciona la prova.
Qüestió legal
La idea inicial de Blanquerna era que la mateixa PAP de la Generalitat es pogués realitzar més endavant, un cop l’aspirant a mestre ja hagués cursat el primer any del títol, però l’AQU va considerar que, des del punt de vista legal, la possibilitat de lligar la permanència d’un alumne en el centre a la superació d’un examen extern era inviable.
La decisió de l’AQU, però, requeria del vistiplau del Consejo de Universidades, que s’acaba d’atorgar, segons ha confirmat el degà de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna, Jordi Riera.
Estudiants de CFGS
Riera argumenta que el centre ha fet aquesta passa perquè la prova actual deixa fora més de la meitat dels aspirants que procedeixen de Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS), molts dels quals tenen “un perfil aptitudinal ideal” per acabar fent de mestres i ser professionals “extraordinaris”.
El degà considera que la PAP penalitza aquest tipus d’estudiants vocacionals perquè no té un “filtre aptitudinal”, que en la seva opinió s’hagués pogut aconseguir, per exemple, amb una entrevista, i que superar-la no ofereix garanties que s’aprovaran, per exemple, les matèries de llengua de primer curs. “És una fórmula simplificada”, un tràmit, ve a dir.
Riera és del parer que és més eficaç fer l’examen més endavant, després d’haver ofert suport a l’alumnat que ho necessiti, com passa amb el reforç que s’ofereix als cursos zero d’alguns estudis científics i tècnics.
Reticències antigues
També assegura que Blanquerna ha deixat constància de les seves reticències a la PAP a les actes de les reunions del Consell Interuniversitari de Catalunya en diverses ocasions i que, després que hagin passat gairebé 10 anys des que es van prendre els primers acords per endurir l’accés als graus d’Educació, encara no s’ha confeccionat cap informe de valoració sobre la PAP. Tot plegat, afegeix, ha obligat el centre, coincidint amb el moment en què s’han de renovar els acords, a plantejar una alternativa.
Riera afegeix que aquesta nova fórmula complementària a la PAP, que anima la resta d’universitats a adoptar, també servirà per “combatre la impressió social que els candidats a mestre són un desastre”, donat l’elevat percentatge actual de no aprovats.
El responsable de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna fa igualment referència al greuge comparatiu que suposa que centenars d’estudiants catalans puguin formar-se com a mestres en una universitat virtual, com és la Universidad Internacional de la Rioja (UNIR), que no disposa del filtre de la PAP, i concórrer després a les oposicions a mestre a Catalunya.
Caiguda de matrícula
El cert és que des del 2013-2014, la matrícula conjunta dels centres privats que ofereixen els graus d’Educació s’ha reduït a menys de la meitat, mentre que el 2022 van ser més de 1.600 els aspirants que la convocatòria ordinària PAP va deixar a les portes d’accedir a la titulació.
Riera nega, però, que la iniciativa de Blanquerna sigui una reacció per fer front a la pèrdua d’alumnat. “No hi ha res que demostri la fiabilitat de les proves actuals si el que es vol és aconseguir millors mestres”, insisteix. Un màster habilitant per als mestres d’infantil i primària, com el del professorat de secundària, al final del procés formatiu, podria ser una solució, apunta.
Desacord dels centres públics
Els degans de les 5 Facultats d’Educació de les universitats públiques que ofereixen els estudis (UB, UAB, URV, UdL i UdG) no comparteixen aquest argumentari. A finals d’abril, quan el diari ARA va revelar que Blanquerna havia sol·licitat a l’AQU que l’alliberés de l’obligació d’exigir la PAP, ja van publicar un comunicat en què deien que “per garantir que les futurs mestres disposen de la preparació prèvia necessària, han de superar les PAP abans d’accedir als estudis” i es mostraven oberts a revisar-les per millorar-les i a demanar altres requisits.
Caldrà ara estar atents als moviments de la resta d’universitats privades que imparteixen els graus d’Educació Infantil i Educació Primària (UVic-UCC, UIC, UAO) i de la UOC, que encara no s’han pronunciat.