Les notes de tall del curs 2018-2019 han estat les més altes de la dècada i les aules de primer estan plenes a vessar.
Vivim un temps en què la política ho omple tot. També les aules universitàries. Les titulacions de Ciències Polítiques i de l’Administració que imparteixen les universitats de Barcelona (UB), Pompeu Fabra (UPF) i Girona (UdG) han registrat el curs 2018-2019 les notes de tall més altes de la dècada. El mateix succeeix amb el títol equivalent de la Universitat Autònoma (UAB), Ciència Política i Gestió Pública. I amb les combinacions d’aquestes titulacions amb el grau de Dret, on les qualificacions exigides per ingressar-hi s’han situat entre el 9,355 de la UdG i el 11,316 de la UAB.
Les tres universitats que programen el grau de Ciències Polítiques i de l’Administració (4 anys de durada) han ofert, aquest curs, 325 places de primer curs. Els estudiants que van demanar-les en primera opció van ser 383 i els que finalment s’hi van matricular, 363. A Ciència Política i Gestió Pública (també de 240 crèdits ECTS) es van comptabilitzar 130 sol·licituds en primera preferència per a 90 llocs. I els matriculats han estat 98.
Aules plenes
La UPF concentra el major nombre d’estudiants de primer: 171. El grau ofereix, l’últim any, 5 mencions o itineraris d’especialització: Anàlisi social, Internacional, Ciutadania i govern, Polítiques públiques i gestió pública i Democràcies diverses. L’última nota de tall de juliol va ser un 8,956. La doble titulació de Ciències Polítiques + Dret es cursa a partir del tercer curs.
La UB té 123 matriculats al primer curs. L’últim en accedir-hi tenia una qualificació de 7,934. Imparteix tres itineraris: Política comparada, Polítiques públiques i Tècniques i procediments. El doble grau amb Dret (20 places, 40 demandes i 21 matriculats) exigia un 10,566.
Per la seva banda, els estudis de la UAB, on es pot triar entre les mencions d’Anàlisi política, Gestió i análisi de les polítiques públiques i Relacions internacionals, reclamaven un mínim de 8,958. El doble grau de Ciència Política + Dret demanava un 11,316 i la combinació entre Ciència Política + Sociologia, que s’ha estrenat aquest curs, un 11,040.
La nota de tall de la UdG, 5,088, tot i que és més baixa, també ha estat superior a la dels últims 8 cursos. Ha matriculat 69 alumnes, 4 més que les places teòriques disponbibles. Al doble grau amb els estudis de Dret, la qualificació s’enfila fins al 9,355.
Punts febles
En la major part dels títols de 240 ECTS, la graduació en el temps previst no es correspon amb l’exit que té l’oferta. Poc més de la meitat dels titulats obté la titulació en 4 o 5 anys, tal vegada perquè ho compatibilitzen amb un lloc de treball. A la UPF aquest percentatge arriba al 61%.
El nombre de titulats que afirmen en l’última enquesta de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU) que realitzen “feines específiques” dels estudis cursats no supera un terç del total i l’índex de graduats que tornarien a cursar el grau és baix, tot i que la satisfacció amb la universitat on han realitzat els estudis és elevada.
A banda de l’oferta pública, la Universitat Abat Oliba programa, a preu privat, Dret + Ciències Polítiques i Periodisme + Ciències Polítiques.
Graus alternatius
La UPF imparteix un altre grau interuniversitari relacionat amb la política, al qual s’acabava d’afegir la UAB, en associació amb dues universitats de la Comunitat de Madrid (Autònoma i Carlos III). És el de Filosofia, Política i Economia, que, tenint en compte que es tracta d’un títol associat a la branca de Ciències Socials, reclama un nota estratosfèrica: 12,710.
Gairebé en paral·lel, la UAB ha començat a impartir Relacions Internacionals, en competència amb Blanquerna (Universitat Ramon Llull), el centre privat que va ser pioner en oferir una titulació amb aquesta denominació.