La història sempre es repeteix, tot i que amb les seves particularitats. L’esclat de la bombolla immobiliària del 2008 va deixar els estudis vinculats al món de l’arquitectura malferits, però, amb el pas dels cursos, la situació s’ha redreçat. El grau en Turisme està passant ara per un tràngol semblant. La covid va acabar enviant a la uci una titulació que ja mostrava símptomes clars de debilitat abans de la visita del virus, afeblida per una oferta, probablement sobredimensionada, que no havia pogut o sabut adaptar-se al pas del temps. La recuperació de l’activitat turística, que torna a manifestar-se pletòrica, albira una nova primavera per al grau, tot i que, com ja va passar amb els estudis relacionats amb el sector de la construcció, el retorn dels estudiants a les aules es fa esperar.
La crisi ha deixat pel camí alguns cadàvers, i no es descarta que la llista de defuncions augmenti, però els que sobrevisquin a la crisi sembla que en sortiran reforçats. El turisme s’ha convertit en una activitat intrínseca a la vida dels ciutadans del primer món i és innegable que el sector necessita professionals formats d’acord amb els estàndards que exigeixen els nous temps.
El 2013 es van matricular a les classes presencials del primer curs dels graus de Turisme de les universitats catalanes 1.214 estudiants. 10 anys després, el 2023, la xifra s’ha reduït fins a 577, o sigui, a menys de la meitat. L’epidèmia que el 2020 va sacsejar el món i ens va tancar a casa sembla que no és l’única responsable d’aquest daltabaix. El 2019, quan encara no sabíem el que ens esperava, el nombre d’estudiants de nou ingrés als graus de Turisme ja havia patit una davallada considerable i els matriculats eren poc més de 900.
Graus desapareguts
Aparentment, en els 10 últims anys l’oferta no ha canviat tant, però en el fons els moviments registrats han estat significatius. Al llarg d’aquest període han desaparegut els graus de Turisme de tres centres i s’ha desnaturalitzat el d’un quart. Els estudis de CETA, una escola vinculada a la Universitat de Girona (UdG), i d’Ostelea, un centre adherit a l’oferta de la Universitat de Lleida (UdL), s’han extingit, mentre el grau en Turisme i Gestió del Lleure del Tecnocampus, adscrit a la Pompeu Fabra (UPF), ha deixat d’impartir-se en solitari i només es pot cursar en combinació amb els d’ADE o Màrqueting. En paral·lel, la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi de la Universitat Ramon Llull (URL) s’ha diluït en un procés que ha comportat l’absorció, per part d’IQS (URL), del grau en Gestió Turística i Hotelera que impartia.
Centres que resisteixen
Els centres adscrits més potents dins de l’àmbit dels estudis turístics, el CETT, que manté un vincle estret amb la Universitat de Barcelona (UB), i l’Escola Fundació Universitat Autònoma de Barcelona – Formació, resisteixen, després d’haver diversificat l’oferta durant l’última dècada, incorporant, per exemple, una versió en anglès del grau en Turisme, entre altres reformes. Els centres integrats de les tres universitats públiques territorials, Rovira i Virgili de Tarragona (URV), Girona (UdG) i Lleida (UdL) –que, en alguns casos, han canviat la denominació dels estudis de grau, per fer-los més atractius, o han creat dobles titulacions–, també han aconseguit mantenir el tipus.
La qüestió del preu
Els graus que imparteixen els centres propis de les universitats territorials són, de fet, els únics que ofereixen la titulació a preu públic del sistema universitari català, la qual cosa no ha deixat de ser un avantatge en temps d’incertesa també econòmica. A la demarcació de Barcelona tots els títols de Turisme que s’ofereixen són a preu privat, un aspecte que segur que ha penalitzat la matrícula.
Graus amb dificultats
La situació en què es troben alguns centres es pot qualificar de difícil. En els últims deu anys, la matrícula de les escoles privades adscrites amb menys pedigrí acadèmic, com Euroaula o Formatic, s’ha aprimat fins a límits malaltissos, de 103 a 13 matriculats de nou ingrés en el primer cas, i de 104 a 17, en el segon.
La via d’ampliar l’oferta
En aquest mateix període hi ha hagut també centres privats, com Mediterrani, ara EUM, que han apostat per enriquir l’oferta, incorporant fórmules com l’afegitó d’un doble grau a la seva programació, en què els estudis de Turisme es combinen amb els de Màrqueting, cosa que els ha ajudat a trampejar millor la situació.
La UOC tampoc ha obtingut millors resultats i ha perdut un 13% de matrícula des del 2013. Les dades indiquen que el grau ha incorporat 189 estudiants en l’últim curs.
Tot plegat fa pensar que estem a les portes d’un canvi de cicle, que continuarà requerint, però, d’esforços per part dels centres implicats si es volen rememorar els dies en què els estudiants esgotaven les places disponibles dels graus en Turisme, una activitat que genera una quantitat ingent de llocs de treball i torna a ser una de les més dinàmiques en l’economia mundial.