Els pressupostos de la Generalitat del 2020 que avui té previst aprovar el ple del Parlament haurien d’incloure una rebaixa dels preus dels graus que imparteixen les universitats públiques, un abaratiment que s’havia arribat a xifrar en un 30%, d’acord amb els anuncis del Govern. L’Executiu, però, també ha reconegut que l’emergència del coronavirus obligarà a modificar els comptes un cop s’hagin aprovat, amb la qual cosa s’haurà d’esperar al decret de preus del curs 2020-2021, que es publica habitualment al juliol, per saber exactament què costarà la matrícula universitària del curs vinent.
Tornar als preus del 2011, abans que el ministre d’Educació del PP José Ignacio Wert i l’exsecretari d’Universitats de la Generalitat Antoni Castellà acordessin la fórmula que s’ha aplicat des d’aleshores, sembla, avui, una missió impossible.
Les matrícules del 2011: de 1.000 a 1.600 e.
Els que, el curs 2011-2012, es matriculaven de 60 crèdits d’ADE, per exemple, pagaven poc més de 1.000 euros; els que accedien al grau de Periodisme o a una enginyeria, no arribaven a satisfer-ne 1.500, i als que ho feien a Medicina, els costava 1.600.
Les matrícules del 2012: de 1.650 a 2.500 e.
A partir del curs 2012-2013, les tarifes es van disparar i els estudiants van començar a pagar uns 1.650, 2.300 o 2.500 euros, respectivament, per als mateixos estudis. O sigui, al voltant d’un 60% més. En el cas de les enginyeries, l’increment s’aproxima al 70%. Aquests són els preus que satisfan la immensa majoria dels estudiants de grau que no perceben una beca del Ministeri d’Educació.
Beques equitat: 10.000 beneficiaris a tot estirar
El sistema instaurat el 2012, moment en què, per compensar l’increment dels preus, es van crear les anomenades beques Equitat que havien de garantir que tothom pagués d’acord amb el nivell de renda familiar, ha acabat beneficiant molt pocs estudiants. Actualment, i a tot estirar, uns 10.000 matriculats. A les universitats públiques presencials (sense comptabilitzar la UOC, l’alumnat de la qual també es pot acollir a les beques Equitat), hi ha uns 150.000 matriculats.
La mateixa Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris (AGAUR) del Govern català reconeixia, el 2016, que els perceptors d’aquesta beca eren 9.344, als quals s’hi havien d’afegir 4.302 estudiants que cursaven una enginyeria (d’un total de 12.000). Però a aquests estudiants d’enginyeria, tot i considerar-los receptors de les beques Equitat, en realitat només se’ls retornaven 225 e. corresponents a un increment de preu aplicat el 2013 després que els graus en que estaven matriculats passessin a formar part de la categoria d’estudis més cars.
Anuncis sense recursos
Revertir aquesta situació requereix una mobilització de recursos econòmics difícil d’aconseguir. La mateixa diputada d’ERC Gemma Espigares, presidenta del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) entre els anys 2012 i 2014 , insistia dijous de la setmana passada en les bondats de la rebaixa de les taxes universitàries en la reunió telemàtica de la comissió d’Empresa i Coneixement del Parlament, on compareixia la consellera Àngels Chacón (JxCat), donant a entendre que els preus tornarien el curs vinent “a la normalitat del 2012”. Chacón va evitar ratificar les paraules d’Espigares.
El desenllaç
Si finalment, després dels ajustos dels presssupost del 2020, l’anunciada reducció de les taxes universitàries es tradueix en un increment de la bossa de les beques Equitat, aquests tipus d’ajuts (que només perceben els que ho demanen i no s’ingressen fins al mes d’octubre) continuaran arribant a una minoria d’universitaris. Lluny de revertir els augments, doncs, la moció del Parlament que instava el 2016 a desactivar la pujada i la Inciativa Legislativa Popular (IPL) que perseguia el mateix objectiu, tornaran a quedar en paper mullat.