Van néixer amb l’estigma de ser fills d’un ministre destraler que no amagava el seu desconeixement de la universitat pública, però molt abans que José Ignacio Wert arribés al Ministeri d’Educació i autoritzés, el 2015, la creació dels graus de 3 anys de durada (180 crèdits ECTS), la majoria dels països europeus amb els quals ens agrada comparar-nos ja havia apostat per la formula del 3+2 (tres anys de grau a complementar amb un màster de dos anys per poder-se especialitzar) com a fórmula habitual.
Molt abans també de la irrupció de Wert en l’escena de la política educativa espanyola, els rectors de les universitats públiques catalanes havien decidit apadrinar la defensa dels títols curts, val a dir que amb molt poc èxit entre els seus homònims de la resta d’Espanya.
Una aposta a favor d’Europa
Tot i reconéixer que hi havia titulacions en què reduir la durada dels estudis dels 4 o 5 anys anteriors a 3 no era possible ni convenient, en altres títols aquest escurçament no es veia només com a factible, sinó que es pensava que era l’opció més desitjable.
Al cap i a la fi, hi havia un argument de pes per fer-ho: si ens havíem incorporat a l’Espai Europeu d’Educació Superior i es tractava d’afavorir els intercanvis d’estudiants i professionals, la millor manera de promoure’ls era proveïr-nos d’un sistema de reconeixement dels títols el més semblant possible al de la resta d’Europa. Fer el contrari era l’equivalent a dedicar-se a posar pals a les rodes.
18 dels 24 graus són a Catalunya
Potser ha estat aquesta dèria pionera catalana la que ha desembocat en el fet que Catalunya hagi estat el terreny més fèrtil a l’hora de crear graus curts a partir del moment en què això va ser possible: 18 dels 24 que existeixen al sistema universitari espanyol formen part de la programació de les universitats catalanes.
8 de les 12 universitats en tenen
6 de les 7 universitats públiques presencials (UB, UAB, UPC, UPF, URV i UdL) tenen graus de 180 crèdits ECTS a la seva oferta, si bé dels 12 estudis d’aquestes característiques que ofereixen n’hi ha 5 que pertanyen a centres privats adscrits i que, per tant, s’imparteixen a preu privat. En 10 d’aquests 12 graus la matrícula s’ha omplert, en alguns casos amb escreix, i en els altres dos la demanda final no ha quedat lluny de l’oferta.
La Universitat Ramon Llull (URL) és l’única de les 4 universitats privades presencials catalanes que programa estudis de tres anys de durada. La Salle n’imparteix 4 i Esade, 1. La Universitat Oberta (UOC) també en té un i en projectava dos de nous, tot i que ara els ha deixat en stand by.
Titulacions generalistes
La major part de les titulacions curtes pertanyen als àmbits de les noves tecnologies i el disseny digital. N’hi ha també que tenen un caràcter clarament generalista, com Global Studies o Estudis Socioculturals de Gènere.
Global Studies, que s’imparteix des de l’àrea d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ofereix 40 places de primer curs que aquest curs van rebre 129 sol·licituds en primera preferència. La nota de tall de juliol per accedir-hi (12,660) el converteix en el tercer títol públic de la branca de Ciències Socials i Jurídiques (entre més de 150) amb una qualificació d’admissió més exigent.
Estudis Socioculturals de Gènere, que forma part de la programació de grau de la Universitat Autònoma (UAB), oferta 60 places, que aquest curs han comptabilitzat 94 peticions com a opció preferent. La nota de tall de juliol es va situar en un 9,102.
Cinematografia, un camí d’anada i tornada
Ara bé, si d’aquí a l’estiu el Ministeri d’Universitats que lidera Manuel Castells -un catedràtic que prové precisament d’una universitat catalana, la UOC- no canvia d’opinió, els centres es veuran abocats a modificar els plans d’estudi dels títols curts, per reconvertir-los en graus de 4 anys. D’aquesta manera, graus de 180 crèdits com el de Cinematografia, que fins al 2018 es deia Cinema i Mitjans Audiovisuals (impartit per l’ESCAC, centre adscrit a la UB) i tenia una durada de 4 anys, s’hauran de reconvertir, altre cop, en uns estudis més llargs. Tot un despropòsit.
L’entrada en vigor
No es d’esperar que la norma entri en vigor aquest any, sinó fins al curs 2022-2023, o sigui, no sembla que els que han d’accedir a la universitat el curs vinent puguin veure’s afectats. Tampoc tindrà repercussió per als estudiants que, en el moment en què s’activi la nova regulació, hagin iniciat alguna d’aquestes titulacions, que podran finalitzar el grau curt en un període transitori de 3 o 4 anys.