Els estudiants del màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes que imparteixen les universitats catalanes obtenen excel·lents resultats acadèmics i no abandonen els estudis gairebé mai, però no semblen satisfets amb la formació que reben (els titulats li atorguen un 4,8 de mitjana), excepte amb les pràctiques externes, segons el segon estudi d’avaluació de la titulació que ha dut a terme l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU) des que, el curs 2009-2010, es va començar a impartir el màster, que va substituir el Certificat d’Aptitud Pedagògica (CAP).
L’estudi realitzat per l’AQU també es fa ressò de la insuficiència de places de la titulació, que el 2020 va comptabilitzar prop de 5.000 aspirants a les 1.680 places convocades, que finalment es van convertir en 2.209.
El treball, tot i reconèixer que en els últims anys s’ha registrat una “clara millora” en la qualitat dels aspectes avaluats i que la intenció de repetir els estudis manifestada pels titulats es troba 15 punts percentuals per sobre de la mitjana dels màsters que s’ofereixen a Catalunya, no se n’està de reflectir les llacunes del títol.
Llacunes
Els titulats en Formació del Professorat troben, per exemple, que van coixos en l’adquisició de formació teòrica i en la capacitat de documentar-se i d’identificar fonts i recursos científicoprofessionals, o a l’hora de desenvolupar el pensament crític o de fer front a la resolució de problemes i a la presa de decisions en entorns nous i poc coneguts. Tots aquests aspectes de la formació han rebut una puntuació baixa dels egressats en comparació amb les valoracions que fan els titulats d’altres màsters de Ciències Socials.
La competència pitjor valorada és, però, la que fa referència al domini de l’anglès, un ítem que, com passa a bona part dels estudis de postgrau, els estudiants penalitzen amb una puntuació pobre, molt per sota de l’aprovat. En aquest màster, la qualificació que rep l’anglès és encara més baixa.
La moneda també té una altra cara: la de la satisfacció en les competències adquirides en matèria de desenvolupament de la creativitat i la innovació i, particularment, en la formació pràctica rebuda.
La inserció laboral
El capítol de l’ocupació laboral resulta també contradictori. D’una banda, 9 de cada 10 titulats treballen, però la majoria no tenen un contracte fix o indefinit i guanyen uns 2.000 euros mensuals bruts, al voltant de 400 menys que la mitjana dels que han cursat un altre màster.
L’opinió dels ocupadors
Els ocupadors també hi diuen la seva i asseguren que, tot i els progressos detectats, “persisteix la necessitat de millorar la capacitat de gestionar l’aula i de superar el dèficit de coneixements psicopedagògics bàsics”.
Afegeixen que encara hi ha força camp per recórrer en àmbits com la capacitat per detectar i actuar per fer front als problemes o dificultats d’aprenentatge o sociofamiliars que pateix l’alumnat o en les competències orientades a incrementar els nivells d’autonomia i equilibri personal del professorat (gestió de l’estrés, autocontrol i gestió de les emocions pròpies, per exemple).
L’oferta actual
L’estudi ha analizat els màsters de Formació del Professorat que imparteixen 11 universitats en diferents especialitats (UB, UAB, UPC, UPF-UOC, UdG, UdL, URV, URL i UVic-UCC), una oferta a la qual, a l’inici del curs 2021-2022, s’han afegit la UIC i la UAO.