El 2014, amb l’objectiu de potenciar l’anglès, la Generalitat va introduir el requisit d’acreditar el coneixement d’una tercera llengua per obtenir el títol de graduat universitari a partir del 2018. El 2017 les universitats van reclamar i van aconseguir una moratòria, després de constatar que no seria fàcil complir amb aquella decisió, que es va acabar posposant fins al juny del 2022. I fa unes setmanes, 15 mesos abans que arribi el moment de fer-se efectiva l’obligatorietat per a la majoria dels que van accedir a la universitat el curs 2018-2019, han tornat a demanar al Govern que es “flexibilitzin” els criteris d’acreditació del nivell B2 exigit.
La decisió de la UAB
Pel camí, la Universitat Autònoma (UAB) es va desvincular de la norma, tot dient que l’expedició dels seus títols no seguiria aquest criteri, perquè, en el marc de la seva autonomia, a cadascuna de les universitats els pertoca l’elaboració i aprovació dels plans d’estudis, que és on s’ha d’introduir el nivell d’exigència en una tercera llengua.
Mesures alternatives
En paral·lel, altres universitats com la Politècnica (UPC), Lleida (UdL) o Girona (UdG) no han renunciat a exigir el B2 quan finalitzi el període de gràcia, però fa temps que van arbitrar mesures alternatives que permeten convalidar-lo, com per exemple haver obtingut un nombre determinat de crèdits d’assignatures impartides en anglès, elaborar i defensar el treball de fi de grau en l’idioma estranger o fer una estada en una universitat, o unes pràctiques externes, on l’activitat s’hagi desenvolupat en anglès.
De fet, el que les universitats reclamen ara es que s’oficialitzin aquest tipus de mesures alternatives i se n’afegeixin més.
El cert és que l’existència d’un percentatge important d’estudiants amb un coneixement deficient de les habilitats orals i escrites exigides per obtenir el First Certificate de la Universitat de Cambridge o un títol equivalent en anglès, francès, italià o alemany, o simplement sense una titulació que certifiqui la seva capacitat en matèria d’idiomes, ha animat des del primer dia a les universitats a buscar fórmules complementàries a la prevista en la normativa promulgada per la Generalitat.
Un camí encara llarg
La mateixa UAB ha constatat que entre el 2009 i el 2019 hi va haver una millora substancial en els nivells d’anglès de l’estudiantat, de manera que es va multiplicar per 12 el nombre de matriculats arribats a la universitat amb un B2 o un nivell equivalent, però que, tot i així, encara representaven menys del 50% del total. Complementàriament, un estudi de la Comissió de Política Lingüística del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) del 2017 assegurava que només una tercera part d’una mostra de 1.127 estudiants del tercer any dels estudis de grau tenia el B2.
Els instruments posats a l’abast dels estudiants, en forma d’ajuts econòmics i cursos, per facilitar l’obtenció del nivell exigit, han estat útils, però tampoc han aconseguit revertir la situació.
Més flexibilitat
Arribats a aquest punt, el CIC, on hi ha representants de la Secretaria d’Universitats i de les 12 universitats catalanes, va instar al Govern de la Generalitat, a finals de març, a modificar la llei sobre l’obligatorietat d’acreditar el B-2, que s’ha d’aplicar als estudiants que van accedir a la universitat a partir del curs 2018-2019.
L’acord fa referència a la necessitat de “substituir” l’exigència del títol per “una regulació més flexible, més àmplia i adaptable a les possibilitats de cada universitat”, preveient, fins i tot, “exempcions” a l’acreditació idiomàtica si hi ha una dificultat important per a l’adquisició de competències lingüístiques.