Just ara fa un any, per poder accedir a una de les 180 places del grau en Educació Primària de la Universitat Autònoma (UAB) calia tenir un 10,172. A Educació Infantil, els estudis amb una qualificació més alta (9,620), també van ser aleshores els de la UAB (130 places). Aquest 2023, però, n’hi ha hagut prou amb un 9,620 i un 8,532, respectivament, per poder-s’hi matricular. De fet, la nota més elevada d’Educació Infantil, que ha arribat a caure més d’un punt, fins al 8,570, ja no ha estat la de la UAB, sinó la de la Universitat de Barcelona (UB), que disposa de 200 places.
La reculada generalitzada de les qualificacions ha impactat de ple en els estudis que formen els mestres. En comparació amb el 2022, les notes d’admissió a un 70% de les 1.900 places de les titulacions de Magisteri (Primària, Infantil, Primària + Infantil o Primària + CAFE) que s’ofereixen al sistema universitari català a preu públic (1.200 euros) han baixat, segons reflecteixen les dades publicades per l’Oficina d’Accés a la Universitat del Consell Interuniversitari. Només un 23% de les places han vist augmentar la nota de l’any passat. I un 7% no s’ha mogut del 5.
Davallada a Barcelona
Les qualificacions de les dues universitats de l’àrea de Barcelona que concentren el gruix de l’oferta, UB i UAB, han retrocedit fins a nivells anteriors a la pandèmia de la Covid-19. La reculada afecta, fins i tot, a la doble titulació d’Educació Infantil+ Educació Primària, amb poques places (40 a la UB i 20 a la UAB) i qualificacions tradicionalment altes. El 10,709 de la UB és el pitjor registre del quinquenni. L’11,406 de la UAB se situa per sota de l’11,418 de l’any passat.
Les universitats territorials resisteixen millor
Les universitats territorials n’han sortit més ben parades. Així i tot, el llistó per ingressar al grau d’Educació Infantil de la Universitat de Girona (UdG), 7,142, s’ha col·locat aquesta vegada per sota de qualsevol dels registres existents des del curs 2018-2019, quan la nota de tall es va situar en un 7,571.
A la Universitat de Lleida, el grau en Educació Primària ha vist com la qualificació d’accés augmentava. Al mateix temps, però, la nota del doble grau en Primària + CAFE queia d’un 9,548 al 5.
La tendència alcista s’ha mantingut als graus de Magisteri de la Universitat Rovira i Virgili (URV), almenys als que s’imparteixen a la ciutat de Tarragona. A diferència del que ha succeït amb les dues universitats públiques de Barcelona, la doble titulació ha continuat millorant posicions tant a Tarragona, com a Lleida i Girona.
Títols a preu privat
Els títols a preu privat de la UVic-UCC, tant a Vic com a Manresa, on la demanda no arriba a cobrir l’oferta, continuen demanant un 5 per accedir-hi.
Caldrà veure ara l’impacte que el descens de les notes tindrà en la matrícula de les universitats privades que ofereixen aquestes titulacions i que no regulen l’accés a través de les notes de tall, especialment a Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i UIC, que aquest any ja no han reclamat la superació de la Prova d’Aptitud Personal (PAP) per poder accedir als estudis de mestre.