Que la immensa majoria de les noies que accedeixen a la universitat no tenen interès en cursar una enginyeria industrial és prou sabut. Una cosa semblant succeeix a Enginyeria Informàtica, on el curs 2019-2020 hi va haver 168 dones que van sol·licitar aquest grau en primera preferència a les 7 universitats públiques que l’imparteixen, una xifra que equival al 12% de les 1.356 sol·licituds presentades. Però què passa amb les titulacions de la branca d’Enginyeria i Arquitectura que s’han estrenat els últims anys?
Si ens fixem, per exemple, en els graus de videojocs vinculats a la branca de coneixement de les enginyeries, que s’han incorporat a la programació en l’última dècada, observem que el seu comportament ja difereix del d’Enginyeria Informàtica, tot i l’alt grau de parentiu existent.
Als 6 graus presents a l’oferta de les universitats públiques (5 dels quals pertanyen a centres adscrits que ofereixen el títol a preu privat), un de cada cinc sol·licitants d’una plaça en primera preferència del curs passat (46 entre 228) va ser una dona.
En un setè títol, també adscrit a l’àmbit de l’enginyeria -tot i que no té un vincle tan estret amb els videojocs-, Disseny, Animació i Art Digital del CITM-UPC, les noies que van demanar-lo el 2019 van ser majoria (62%).
Tomb a les enginyeries industrials
Industrial Technologies and Economic Analysis és un grau interuniversitari ofertat per la Universitat Politècnica (UPC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) des del 2018, uns estudis híbrids que habiliten per exercir la professió regulada d’enginyer industrial si es cursa el màster corresponent (el mateix que succeeix amb el gruix de les enginyeries industrials). Aquí les dones van arribar el 2019 al 40% de la demanda.
Més noies que nois
Hi ha nous títols, com Enginyeria Matemàtica en Ciència de Dades, que la Universitat Pompeu Fabra (UPF) va estrenar el 2017, on els homes (24) van per darrere de les noies (30) en nombre de peticions.
Una situació semblant es va repetir (també al 2019) a Enginyeria de Bioprocessos Alimentaris de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), que s’oferta de forma conjunta amb el grau de 3 anys de Tècniques de Bioprocessos Alimentaris.
Enginyeries feminitzades
Aquestes excepcions a un panorama dominat per la presència masculina vénen a afegir-se a títols com Enginyeria Biomèdica, un dels pocs estudis feminitzats de l’àmbit de les enginyeries en la major part de les universitats on es programa; les titulacions d’Enginyeria Alimentària i Enginyeria de Sistemes Biològics que la UPC imparteix al campus de Castelldefels, o el grau d’Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte del campus de Terrassa de la mateixa universitat.
Predomini absolut dels homes
A l’altre plat de la balança dels títols que interessen a les noies, hi ha els dos graus d’Enginyeria d’Automoció que el 2017 van començar a oferir la UPC i la Universitat de Vic (l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià ofereix la titulació des del 2020), on les dones que van voler ingressar-hi el curs passat van representar un 4% i un 2%, respectivament, del total.
El cas dels estudis d’Arquitectura
Què succeeix amb arquitectura, que comparteix àmbit de coneixement amb l’enginyeria? A la UPC, la demanda per part de les dones del grau d’Estudis d’Arquitectura no va deixar de créixer entre el 2017 i el 2019, quan va passar de 236 a 323 sol·licituds, mentre que l’interès dels nois minvava (de 266 a 246), cosa que ha accentuat el procés de feminització dels estudis. A les dones, doncs, els hi correspon el gruix del mèrit d’haver rehabilitat la matrícula d’uns estudis que van ser dels que més van patir els efectes de la crisi econòmica i constructiva del 2008.