La Conselleria de Recerca i Universitats prepara una rebaixa de la matrícula pública dels graus universitaris per al curs 2022-2023 d’un 13% per complir amb les disposicions i els acords adoptats el 2020 pel Ministeri d’Universitats i la Conferència General de Política Universitària en què participen el Govern central i les comunitats autònomes. La baixada de preus s’afegirà al descens del 30% que va entrar en vigor el curs 2020-2021.
La consellera d’Universitats, Gemma Geis, va confirmar la setmana passada, en una entrevista a l’Ara, que hi hauria una rebaixa, tot i que no va voler precisar el percentatge. En realitat, les decisions ministerials són les que obliguen la Generalitat a una rebaixa del 43% en tres cursos acadèmics com a màxim, un període que finalitza el setembre d’aquest 2022.
Entre 1.062 i 1.582 e. per un curs complet
El descens de les matrícules, que es materialitzarà en el pròxim decret de preus públics universitaris que el Consell Executiu de la Generalitat aprovarà previsiblement a finals de juny, farà que el cost que hauran de pagar els estudiants per matricular-se per primera vegada d’un curs complet de 60 crèdits ECTS, incloent-hi les taxes, se situï entre 1.062 i 1.582 euros, en funció dels estudis, sempre que la rebaixa s’apliqui de la mateixa manera que es va fer al 2020. D’aquesta manera, els preus del sistema universitari públic de Catalunya tornarien a ser els del curs 2011-2012.
Les diferències de preu entre títols
La quantitat a pagar ve determinada pel coeficient d’experimentalitat assignat a cadascun dels estudis, A, B o C. Els més asssequibles (A) són els que precisen de menys instal·lacions i mitjans tècnics per a ser impartits (aquest és el cas d’ADE, Dret o Magisteri, per exemple). El coeficient B s’adjudica a titulacions com Arquitectura, Comunicació Audiovisual o Psicologia, amb un cost estimat més alt que els primers, i al grup C (Infermeria, Medicina i les enginyeries, entre d’altres) trobem els graus que fan servir laboratoris i equipaments més cars de mantenir.
Els efectes de la rebaixa
Durant els dos últims cursos, els preus dels graus s’han mogut entre els 1.200 i els 1.800 euros, lluny de la forquilla que oscil·lava entre 1.650 i 2.500 euros que es va aplicar entre els cursos 2012-2013 i 2019-2020, després que l’aleshores ministre José Ignacio Wert autoritzés la possibilitat d’incrementar-los i la Generalitat s’hi acollís.
Si prenem com a referència el cost dels 240 crèdits dels quals consten la major part de les titulacions, visualitzarem que les diferències entre els preus que han hagut de suportar els estudiants entre els anys 2012 i 2020 i els que s’hauran de satisfer a partir d’ara són notables.
El cas de Medicina
Completar el grau d’ADE en una universitat pública costarà ara 2.350 euros menys que en el període esmentat, que es converteixen en 3.420 si parlem de Comunicació Audiovisual o en 3.670 en el cas d’una enginyeria. Si ens fixem en Medicina, que té 360 crèdits, llavors estaríem parlant d’un estalvi de 5.500 euros.
Una harmonització encara llunyana
La desitjada harmonització de preus dels estudis universitaris a tot Espanya que perseguia el Ministeri d’Universitats amb les rebaixes segueix, però, lluny de fer-se realitat, com evidencien els estudis de l’Observatori del Sistema Universitari que encapçala la professora de la Universitat Politècnica (UPC) Vera Sacristán.
Disparitat de criteri
El fet que durant els anys en què es va mantenir en vigor la doctrina Wert hi hagués comunitats que apugessin les matrícules fins al màxim permès, com és el cas de Catalunya, i altres que renunciessin a fer-ho, ha desembocat en una gran disparitat de preus, que persistirà en els pròxims anys, tot i que el ventall s’hagi fet més estret.
Així, cursar Medicina en una universitat pública catalana encara costarà el doble que en una d’Andalusia, per exemple. I això sense tenir en compte que en aquesta última comunitat els bons estudiants poden obtenir bonificacions complementàries que poden arribar a abaratir, i molt, el cost dels seus estudis.