La millor qualificació mitjana del quinquenni 2014-2018 entre les quatre matèries de les que s’examinen més estudiants (de 25.000 a 28.000) ha estat la de l’examen d’Anglès (7,52). La d’Història ha arribat al 6,85 i les de Català i Castellà al 6,63. Les notes de Castellà són quasi sempre més altes que les de Català.
Dimecres vinent arribaran les notes dels exàmens de la Selectivitat. Si prenem con a referència els últims 5 anys, del 2014 al 2018, la de l’exercici d’Anglès ha estat la millor qualificació de la fase general els anys 2015, 2016 (quan es va arribar a una mitjana de 7,52) i 2018, amb permís de l’examen d’Alemany (i fins al 2017 també del de Francès), al qual es presenten un centenar d’estudiants. L’exercici que mesura el domini de l’idioma alemany, obté, any rere any, el primer lloc entre les matèries amb una puntuació més alta. El 2016 va aconseguir una mitjana de 9,06.
El 2014, Llengua castellana i Literatura va prendre el relleu d’Anglès al capdavant del rànquing de les millors notes de la fase general, amb un 6,63. I el 2017 ho va fer Història (d’Espanya), amb una mitjana de 6,73, tot i que el nombre d’estudiants que s’hi van presentar era molt més baix (10.600), donat que els que feien les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) podien triar entre Història (els menys) i Història de la Filosofia. La puntuació més alta assolida per la matèria d’Història es va registrar el 2016: 6,85.
Llengua catalana i Literatura i Llengua castellana i Literatura són, amb Anglès i Història (aquesta última des del 2018), les úniques matèries de les PAU de les quals s’examinen cada any entre 25.000 i 28.000 estudiants. Aquesta vegada encara n’hauran estat més. Tot i que en l’últim quinquenni tant la mitjana de Català (entre un 6,19 i un 6,63) com la de Castellà (d’un 6,25 a un 6,63) s’ha mantingut estable, la segona ha superat lleugerament la primera en quatre de les cinc ocasions.
Matèries que sumen a les dues fases de les PAU
4 de les 22 assignatures de les què els estudiants es poden examinar a la fase específica, Matemàtiques, Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials, Llatí i Fonaments de les Arts, tenen un estatus més elevat, donat que, des del 2017, els estudiants n’han de triar una a la fase general que també els proporciona un plus a l’específica sense haver-s’hi de tornar a presentar.
Sotragada a Matemàtiques
Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials, matèria a la qual l’any passat es van presentar gairebé 15.000 estudiants, s’ha mogut en l’últim quinquenni entre el 5,84 del 2018 i el 7,01 del 2015. La nota de Matemàtiques, una prova que el 2018 va comptar amb més de 12.600 examinats, ha oscil·lat en els últims quatre anys entre el 6,30 i el 6,78, però el 2014 va patir una sotragada i la mitjana es va quedar en un 4,03, la pitjor nota de la dècada.
Estabilitat a Biologia
Biologia, a la qual el 2018 van concórrer més de 8.000 preuniversitaris, té uns resultats (d’entre el 6,31 i el 6,64) més estables que els de Química (7.000 estudiants que des del 2014 han obtingut entre un 5,87 i un 6,85) i que els de Física (que han oscil·lat entre un 5,29 i un 7,09), amb uns 6.000 presentats.
Les proves d’Economia de l’Empresa (5,16 / 6,78) i Geografia (5,84 / 6,72) reuneixen entre 5.000 i 7.000 estudiants.
Les altres matèries de modalitat obligatòria del Batxillerat
Llatí, una de les matèries de modalitat obligatòria del Batxillerat, s’ha mogut en aquests últims anys entre el 5,76 i el 6,91 i Fonaments de les Arts, una altra de les assignatures de les quals els estudiants es poden examinar a la fase general des del 2017, ha arribat al 6,86.
Males notes
En el terreny de les males notes, en el període 2014-2018 sobresurt Electrotècnia, que, tant en el 2014 (4,64) com en el 2016 (4,73), no va assolir l’aprovat.