Les empreses estan més satisfetes que els graduats amb la formació que ofereix la titulació, però creuen que hi ha aspectes essencials de la capacitació professional que s’han de millorar.
La satisfacció dels titulats de Periodisme respecte a la formació que han rebut és baixa, 6,1 punts, una puntuació que està per sota de la mitjana de la totalitat dels estudis del sistema universitari català, que és de 7, segons les últimes enquestes de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). Això es tradueix en què només el 59% dels graduats tornaria a triar aquests estudis. El percentatge queda lluny dels que diuen que repetirien la mateixa titulació quan es pregunta al conjunt dels titulats de les universitats catalanes: un 71%.
Tot i així, l’ocupació dels nous periodistes és alta: 9 de cada 10 treballen tres anys després de finalitzar els estudis, d’acord amb l’enquesta d’inserció laboral de l’AQU del 2017. Això sí, els que fan una feina específica estretament relacionada amb la titulació són força menys, i els salaris no són gaire galdosos.
Per completar aquesta radiografia dels titulats en Periodisme, l’AQU ha donat a conèixer recentment les opinions d’una enquesta realitzada als ocupadors, o sigui, als responsables de les empreses que han contractat recentment nous titulats.
Safisfacció estàndard
L’informe assenyala que el grau de satisfacció del col·lectiu d’ocupadors amb les competències dels titulats, que puntuen amb un 6,9 en una escala de 0 a 10, s’assembla molt a la puntuació que s’atorga, de mitjana, als graduats de la resta de l’oferta universitària.
En el terreny de les competències transversals es detecten mancances en aspectes com la capacitat de resolució de problemes o de prendre decisions, dèficits que els nous periodistes comparteixen amb els de la resta de titulacions.
Marge de millora
Si ens endinsem en el capítol de les competències específiques, però, els ocupadors consideren que hi ha un marge gran de millora “en la capacitat i habilitat per idear, planificar, dissenyar i executar projectes comunicatius (tant en els aspectes tècnics i de contingut com formals)” i “en la capacitat de comunicar de manera efectiva, tenint en compte el context polític, econòmic i social”, així com en “l’habilitat per exposar idees i arguments”. Vaja, en aspectes capitals de l’ofici.
Moltes pràctiques, menys contractacions
El treball reflecteix la intensa col·laboració de les empreses amb la universitat en el terreny de les pràctiques. Força menys significativa és la contractació de periodistes a través de les borses de treball de les universitats. I el que té un paper més marginal és la intervenció dels ocupadors en la confecció dels plans d’estudis dels graus de Periodisme.
L’oferta del grau
Sis universitats, tres de públiques (Autònoma, Pompeu Fabra i Rovira i Virgili de Tarragona), i tres de privades (UVic, Internacional i Abat Oliba) ofereixen el grau de Periodisme, on aquest curs s’han matriculat més de 600 estudiants a primer curs. A banda, Blanquerna (Universitat Ramon Llull) imparteix Periodisme i Comunicació Corporativa. L’Autònoma, que de cara al curs vinent reduirà de 280 a 160 les places de primer any de Periodisme, començarà a oferir Comunicació de les Organitzacions (60 places) i una segona titulació relacionada, Comunicació Interactiva (60 places).