Els 4.754 estudiants que, l’abril passat, aspiraven a superar la convocatòria ordinària de la Prova d’Aptitud Personal (PAP) per poder accedir a un grau en Educació Infantil o en Educació Primària van obtenir, de mitjana, un 4,70 a l’examen de competència logicomatemàtica. La nota que van assolir a l’exercici de competència comunicativa i raonament crític va ser lleugerament superior, un 5,07.
Un 58,16% dels presentats (2.765) van ser declarats aptes per cursar els estudis de Magisteri, un requisit que s’aconsegueix quan es té un 5 entre l’examen de matemàtiques i el de competències lingüístiques, mitjana que només es pot fer si s’ha obtingut una qualificació mínima de 4 en cadascuna de les dues proves.
El nombre d’aprovats va augmentar en comparació amb el 2023, quan els estudiants que van concórrer a la PAP, 4.756, van ser pràcticament els mateixos. Un 55,33% (2.632) van superar-la. La nota de matemàtiques va ser el 2023 més baixa: un, 3,87, la pitjor de la història de la PAP, que es va començar a celebrar el 2017. En les 5 convocatòries ordinàries de la PAP realitzades des del 2020 només s’ha arribat a un 5 de mitjana en la prova de competència logicomatemàtica el 2022. Els 4.361 presentats van aconseguir llavors un 5,64.
La competència lingüística
Els resultats de l’exercici de competència comunicativa i raonament crític són habitualment un pèl més satisfactoris que els de matemàtiques, tot i que el 2022 no va ser així i van quedar per sota (5,54 enfront del 5,64 de l’examen de competència logicomatemàtica). En l’últim quinquenni, la nota mitjana de la prova que avalua la comprensió lectora, la capacitat de síntesi, l’expressió escrita i el domini de la llengua dels candidats a ingressar en els graus d’Educació Infantil i Educació Primària s’ha mogut entre un 4,76 i un 5,58.
Opacitat
Les qualificacions de la PAP d’Educació Infantil i Educació que organitza la Generalitat no es fan públiques. Històricament, les notes de premsa de la Conselleria d’Universitats fan referència al nombre d’aprovats, però mai a les qualificacions de l’alumnat que es presenta a la prova. Dels 32.400 estudiants que s’han enfrontat a la convocatòria ordinària de la PAP des del 2017, l’han superat gairebé 19.900, o sigui poc més de 6 de cada 10 presentats.
Els resultats de la convocatòria extraordinària
Les PAP compten anualment amb una segona convocatòria, de caràcter extraordinari, que se celebra al setembre, força menys concorreguda, a la qual es van enfrontar aquest any 1.137 aspirants, una xifra similar a la del 2023. Només un 42,43% dels presentats va superar la PAP de setembre, un percentatge que, com ha passat amb la convocatòria ordinària, també ha estat més alt que el del 2023 (38,96%).
La posició de Blanquerna
La PAP va ser motiu de controvèrsia el 2023 després que Blanquerna (Universitat Ramon LLull) aconseguís que l’Agència de Qualitat del Sistema Universitari (AQU) donés llum verda a la sol·licitud del centre d’instaurar una prova pròpia, abans de cursar el segon any de la titulació, per l’alumnat que accedís als estudis de Magisteri sense la PAP. La proposta comportava abandonar el compromís, subscrit 10 anys abans per totes les universitats públiques i privades, d’exigir la superació de la prova de la Generalitat.
La decisió de Blanquerna de renunciar a la PAP va ser secundada temporalment per la resta de les universitats privades, tot i que a finals del curs 2023-2024, l’aleshores conseller d’Universitats, Joaquim Nadal, va arribar a un principi d’acord amb els centres privats, també amb la URL, de tornar a aplicar la prova de la Generalitat, en algun cas a partir del curs 2025-2026, en uns condicions més laxes.