L’augment, notable, del nombre d’estudiants que aquest curs s’han matriculat als graus en Educació Infantil i Educació Primària de Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i a UIC Barcelona (encara que en aquest cas l’increment ha estat més discret), les dues universitats privades que el setembre passat ja no van exigir la superació de la Prova d’Aptitud Personal (PAP) per ingressar als estudis de Magisteri, ha dut a la Universitat Abat Oliba (UAO), primer, i a la UVic-UCC, després, a seguir les seves passes a partir del curs vinent.
La UVic-UCC ha estat l’última de les universitats privades a sumar-se a la iniciativa liderada per Blanquerna. Tot i que el Departament de Recerca i Universitats encara no ho ha recollit (el web de Canal Universitats continuava dient ahir que a la UVic-UCC la prova és “obligatòria”), l’única universitat privada que participa del procés de preinscripció del sistema públic (que regula l’admissió als seus estudis a través de la nota de tall) ja fa dies que anuncia en el seu web que, per accedir als graus en Educació, “els estudiants s’han d’examinar de la PAP, però, en el cas que no l’aprovin abans d’iniciar el grau, ho hauran de fer en el transcurs dels estudis”.
La universitat parla, com fa Blanquerna, de “flexibilitzar” el moment en què s’aprova la PAP, però a diferència del centre de la Ramon Llull, no ha creat un sistema propi d’avaluació per certificar aquest assoliment a posteriori, sinó que reclama la superació de la prova pública.
La reacció del conseller
El febrer del 2023, mesos després que es confirmés que Blanquerna abandonava l’acord subscrit 10 anys abans per totes les universitats catalanes, públiques i privades, que va dur a crear la prova, el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, va reaccionar dient que Blanquerna “havia sortit del sistema” i que, en conseqüència, hauria d’abandonar el programa de Millora i Innovació en la Formació de mestres i professors (MIF), abans d’afegir que esperava que aquella decisió “no fos seguida per cap altra universitat”.
Els desitjos expressats per Nadal, doncs, no s’han complert. El cert és, però, que cap de les quatre universitats privades del sistema universitari català reclama a hores d’ara la PAP com a requisit per poder-se matricular als graus de mestre, tot i que n’hi ha que ho recomanen o, fins i tot, que continuen organitzant cursos de formació per poder superar-les.
Una exigència limitada a les universitats públiques
D’aquesta manera, l’exigència, que fins al curs 2022-2023 va ser generalitzada, es limitarà a partir del curs 2024-2025 als graus de les 5 universitats públiques que imparteixen els estudis presencials (UB, UAB, URV, UdL i UdG) i al títol d’Educació Primària de la UOC.
Els degans de les Facultats d’Educació de les universitats públiques no amaguen el seu malestar i assenyalen al degà de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna, Jordi Riera, com a responsable d’haver “dinamitat” el consens existent al voltant de les bondats de la PAP.
Per la seva banda, el catedràtic de Teoria de l’Educació de la UB Miquel Martínez, que durant una primera etapa va coordinar les activitats del MIF, s’ha mostrat sorprès per la decisió adoptada per la UVic-UCC al voltant de la PAP, perquè la universitat sempre “s’havia mostrat molt partidària de la prova” i “havia fet esforços per mantenir-la”. “No ho entenc”, conclou.
Els exàmens de la PAP d’enguany se celebren, en convocatòria ordinària, dissabte vinent, 13 d’abril.