Els poc més de 2.000 estudiants (43%) que no han obtingut la qualificació d’apte a la convocatòria ordinària de la Prova d’Aptitud Personal (PAP) per cursar els graus en Educació Infantil o Educació Primària del 13 d’abril, d’un total de 4.754 que ho van intentar, podran accedir el curs vinent a 16 titulacions o dobles titulacions que ofereixen places de primer curs en els estudis de mestre, o que estan estretament vinculats a l’exercici de la professió, que s’imparteixen en les facultats o escoles superiors de les quatre universitats privades catalanes.
La decisió d’eliminar l’exigència de superar la PAP per ser admès als graus en Educació que Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i UIC Barcelona han posat en pràctica aquest curs, serà secundada, a partir de setembre, per les altres dues universitats privades, que també imparteixen els graus de mestre, la UVic-UCC i l’Abat Oliba (UAO), sense que la Conselleria de Recerca i Universitats, que inicialment es va mostrar contrària a la iniciativa, hagi aconseguit evitar-ho.
El precedent de Blanquerna
El primer centre que es va desvincular del compromís, Blanquerna, va comptar amb l’aprovació de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), que va donar per bona la fórmula alternativa de fer una prova pròpia a l’alumnat, un cop matriculat, en substitució de la PAP. La resta de les universitats no ha necessitat, per diferents motius, ni tan sols l’aprovació de l’AQU per deixar de fer l’examen d’aptitud.
Durant 6 anys, del 2017 al 2022, les 10 universitats públiques i privades de Catalunya que formen mestres van mantenir l’acord de demanar, de forma complementària a l’aprovació de la Selectivitat, la superació de les proves d’accés com a requisit imprescindible per ingressar a les seves respectives titulacions.
Un percentatge elevat de suspesos
Des del seu inici, però, la PAP s’ha caracteritzat per l’elevat nombre d’alumnes que no obtenen l’aprovat, al voltant d’un 40% dels presentats de mitjana, tot i que el nivell dels exàmens té molt a veure amb els continguts de quart d’ESO i primer de Batxillerat.
En el cas dels estudiants que procedeixen de Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS), que l’abril passat van representar un 12% del total de presentats, el percentatge d’èxit és força més baix, situant-se habitualment entre un 30% i un 35%.
L’alt nombre de suspesos ha provocat que la matrícula dels centres privats, on els graus tenen un preu que oscil·la entre els 5.300 e. de la UVic-UCC i els gairebé 9.000 e. de Blanquerna per un primer curs complet de 60 crèdits, se’n ressentís, cosa que ha anat contra la supervivència del caràcter obligatori i universal de la prova. Els intents de reformular la PAP o d’entrar a fer una valoració sobre si era convenient reduir el nombre de places públiques tampoc han aconseguit generar prou consens.
800 places privades sense PAP
Les quatre universitats privades ofereixen més de 800 places teòriques de primer curs als graus d’Educació Infantil i Educació Primària i a les dobles titulacions en què els títols de Magisteri es combinen entre ells o bé amb CAFE, Psicologia o Humanitats i Estudis Culturals.
1.900 places públiques + 200 a la UOC
Els centres públics, que continuaran reclamant la PAP com a prerequisit a la preinscripció universitària, en programen més de 1.900, a les quals s’afegeix l’oferta de la UOC, que manté l’exigència d’aprovar la PAP abans d’accedir-hi, i que compta amb 200 places d’Educació Primària.