Ara que es tornen a sentir veus que anuncien alegrement que el 2024 hi haurà una nova prova d’accés a la universitat que no tindrà res a veure amb l’actual sembla pertinent recordar els canvis que ha experimentat la Selectivitat durant els últims quatre anys, que no han estat pocs.
Probablement la modificació més decisiva que s’ha registrat des del 2017, introduïda a partir d’una ordre de finals del 2016 del Ministeri d’Educació, va ser la de reduir l’opcionalitat del cinquè examen de la fase general (obligatòria) de la prova d’accés a la universitat.
La 5a assignatura de la fase general
Si fins aleshores els preuniversitaris s’examinaven de Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura, Llengua estrangera (Anglès en la immensa majoria dels casos), Història o bé Història de la Filosofía (podien triar entre les dues) i d’una matèria de modalitat del Batxillerat que podien escollir entre més de 20, a partir del 2017 aquesta última possibilitat es va reduir a triar entre 5 assignatures de modalitat: Matemàtiques, Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials, Llatí, Fonaments de les Arts o Història de l’Art, amb independència del tipus de Batxillerat cursat. Història de l’Art desapareixeria el curs següent d’aquesta relació.
Per compensar els estudiants, que van veure molt disminuït el ventall de possibilitats que oferia la fase obligatòria (de 22 a 5), es va posar en marxa una fórmula que, tot i el seu caràcter provisional, sembla haver arribat per quedar-se.
Una nota valuosa
Des del 2017 la nota obtinguda a la cinquena matèria també pot aportar un plus de puntuació, de la mateixa manera que les assignatures de la fase específica (opcional) de la prova, sempre i quan sigui superior a 5 (com passa amb la resta de matèries de la part voluntària) i formi part de la relació d’assignatures que ponderen (un 0,2 o un 0,1) en les titulacions universitàries triades per l’aspirant a ingressar a la universitat.
Així, un 5 a l’examen de Matemàtiques de la fase general de la Selectivitat, per exemple, proporciona, d’ofici, una recompensa d’un punt als que vulguin estudiar ADE o Psicologia, per exemple, estudis on l’assignatura pondera un 0,2 a la fase específica. Aquest punt se sumarà a la nota que resulti de la mitjana entre el 60% de l’expedient de Batxillerat i el 40% de la qualificació aconseguida a la part obligatòria de la Selectivitat. I tot això sense tenir necessitat d’haver de concórrer a la fase voluntària de la prova.
Si l’estudiant decideix presentar-se a la part específica es podrà seguir examinant de fins a tres matèries, però a l’hora que prevalguin les dues millors qualificacions també es tindrà en compte el resultat de la cinquena assignatura de la fase general. O sigui, llavors tindrà quatre qualificacions de les quals n’hi serviran dues, les més altes un cop ponderades, per accedir a cada titulació.
El ball de la taula de ponderacions
La segona de les modificacions destacades fa referència al ball introduït a la taula de matèries que ponderen a cadascuna de les titulacions universitàries com a conseqüència del fet que les assignatures hagin deixat d’estar necessàriament emparentades amb la branca de coneixement a la qual pertany el grau que vol cursar l’estudiant, la qual cosa ha desencadenat una reforma en profunditat. Tot i que la mesura es va anunciar el 2018, no va entrar en vigor fins l’any passat, quan la necessitat d’adaptar la Selectivitat a la situació provocada per la irrupció de la Covid-19 va deixar en un segon pla els canvis que no hi tenien a veure.
Les assignatures que ponderen un 0,2 han augmentat notablement i les que ho feien un 0,1 s’han reduït a la mínima expressió. També n’hi ha hagut que han perdut protagonisme i que han deixat d’aportar una puntuació extra a la major part dels graus. Entre les grans damnificades hi ha Disseny, Dibuix Artístic, Cultura Audiovisual o Literatura Catalana i Literatura Castellana, mentre que unes poques han sortit enfortides.
El cas d’Història de la Filosofia
Entre aquestes últimes el cas més paradigmàtic ha estat el d’Història de la Filosofia, l’única matèria del currículum obligatori de 2n de Batxillerat que pondera a la fase específica, cosa que enllaça amb la tercera de les reformes més transcendents que ha experimentat la Selectivitat en els últims anys.
Història de la Filosofia va haver de ser eliminada de la fase general de la prova el 2018 en compliment de l’ordre del Govern del PP, desitjós de promocionar Història (d’Espanya) en detriment d’una disciplina, la filosofia, que no els acabava de fer el pes, tot i que els responsables de la Secretaria d’Universitats de la Generalitat d’aquell moment només van voler reconèixer en veu baixa que es tractava d’una imposició i van vestir el canvi amb l’argument que la matèria es traslladava a la fase específica de la Selectivitat per “potenciar-la” (sic).
El resultat ha estat que els que es van examinar d’Història de la Filosofia el 2020 van ser menys d’un cinquena part dels que van fer-ho d’Història, quan abans que fos degradada per cada dos estudiants que es presentaven a Història de la Filosofia n’hi havia tres que ho feien a Història. Això sí, la primera d’aquestes assignatures figura ara entre les que ponderen en més de 250 titulacions, entre les quals hi ha Fisioteràpia o Infermeria, per exemple, una associació que posa en qüestió que les ponderacions tinguin relació amb els estudis que es cursaran, com encara s’acostuma a explicar als preuniversitaris.
La Covid-19
Per acabar-ho d’adobar, la pandèmia va exigir, un cop més, que s’introduïssin canvis a la Selectivitat del 2020, que es mantindran el 2021, convertint l’examen en una prova més flexible, amb més optativitat i amb puntuacions adaptades a les circumstàncies.
Contràriament al que pot semblar en sentir les veus que ara reclamen una reforma de la Selectivitat (que no serà fàcil ni ràpida de consensuar entre els actors implicats), la història recent de la prova no ha estat pas exempta de canvis, probablement imposats sense massa criteri, però canvis al cap i a la fi. Les conseqüències de tots aquests moviments no són ara per ara evidents ni fàcils d’avaluar. Caldrà esperar un temps per poder-ne treure conclusions.