Curs 2018-19. Uns 2.400 titulats universitaris van demanar cursar el màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes. Un 40% no va poder accedir-hi. Les places de l’especialitat de Llengua i Literatura Catalana eren aleshores 210, a les quals aspiraven, com a primera opció, 304 graduats. Gairebé en paral·lel, durant aquell mateix any acadèmic, la Conselleria d’Educació aprovava, excepcionalment, que els mestres de Primària poguessin impartir català, castellà i matemàtiques al primer cicle de l’ESO perquè faltava professorat i s’havien de cobrir les vacants existents.
Curs 2022-23. Més de 3.600 titulats pretenien el setembre passat ingressar al màster, que comptava amb gairebé 2.200 places, de les quals prop de 400 són a preu privat. 4 de cada 10 no ho van aconseguir, com ja va passar el 2018. Si ens fixem en les places a preu públic, els 275 llocs disponibles de l’especialitat de català van comptar amb 328 peticionaris. Les semblances amb la situació de fa 5 anys no acaben aquí. Ara, com passava llavors, els centres de secundària necessiten especialistes en determinades matèries com les filologies i els estudis de l’àmbit tecnològic i no en troben.
Per posar remei a aquesta situació, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha admès que el seu departament estudia la possibilitat de contractar titulats universitaris que estiguin cursant el màster, però que encara no l’hagin acabat, per fer front al dèficit de professorat substitut als instituts, que atribueix, entre altres raons, a l’absència de vocacions.
Canvis poc perceptibles
El suposat desinterès per la docència no ho explica tot. Tot i que des del 2018 dues universitats privades, UIC i Abat Oliba (UAO), s’han incorporat a l’oferta del màster de secundària, a les universitats públiques el panorama no ha canviat gaire.
El 2019, l’oferta, bàsicament pública, va créixer, de les 1350 places del 2018, fins a les 1.850, però des de llavors s’ha mogut molt tímidament. A la Universitat de Barcelona (UB), per exemple, on el 2018 hi havia 360 places, aquest curs n’hi ha hagut 450, les mateixes que el 2019. Fa 5 anys van intentar accedir-hi 783 titulats i aquesta vegada, 829.
A les especialitats del màster que programen en modalitat semipresencial la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Oberta (UOC), s’ha passat, en el mateix període, de 180 a 420 places, l’augment més destacable que ha experimentat l’oferta en l’últim quinquenni, però la demanda s’ha doblat, del mig miler de sol·licitants del 2018 al miler del 2022.
La situació del 2020 i del 2021
El dèficit va arribar a ser encara més greu el 2020, coincidint amb la baixada del preu públic i amb l’obertura de l’aixeta de les oposicions. Aleshores les sol·licituds es van disparar fins a les 5.000 i 6 de cada 10 peticionaris no van poder accedir als estudis que atorguen la titulació preceptiva per poder exercir la docència a l’ESO, el Batxillerat i la Formació Professional.
Un any després, el 2021, la demanda va tornar a aproximar-se als 5.000 sol·licitants i l’oferta es va engreixar de forma poc perceptible. Ara plou sobre mullat.