El Parlament de Catalunya va validar la setmana passada el decret llei que ha enterrat l’exigència d’estar en possessió del B2 (en el cas de l’anglès, el nivell equivalent al First Certificate) per tal d’acreditar el coneixement d’una tercera llengua com a condició sine qua non per graduar-se en qualsevol de les universitats de Catalunya a partir del 2022.
L’exigència, que prové del 2014, quan l’aleshores conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, en un intent de potenciar les aptituds lingüístiques en llengua anglesa dels universitaris, va instaurar l’obligatorietat de disposar del B2 per obtenir el títol de graduat a partir del 2018, mai va quallar.
Sense cobertura jurídica
La falta de cobertura jurídica de la decisió (s’havien d’haver modificat les memòries de tots els graus i la iniciativa no corresponia al Govern sinó a les universitats), com ha admès ara la consellera de Recerca i Universitats del Govern, Gemma Geis, va fer, primer, que s’ampliessin els terminis perquè el requisit no s’hagués de fer efectiu fins al 2022, i, finalment, que s’hagi eliminat la seva obligatorietat. Per acabar-ho d’adobar, els ajuts econòmics per animar als estudiants a treure’s el títol tampoc han funcionat.
Vies alternatives
A partir d’ara, les universitats, i a l’espera que es desenvolupi l’anomenada “flexibilització” del requisit, podran convalidar l’exigència de tenir un nivell equivalent al B-2 en anglès (o de forma alternativa de francès, alemany o italià) per altres vies, com la de cursar 9 crèdits en l’idioma estranger al llarg dels estudis, per exemple; confeccionar i presentar el treball de fi de grau en una tercera llengua, fer una estada Erasmus o, fins i tot, dur a terme les pràctiques en una empresa estrangera. També està previst que es pugui ampliar el ventall de llengües incloses en l’acreditació i que, en determinats casos, hi hagi estudiants que quedin eximits d’aquesta formalitat.
Les alternatives al certificat de coneixement d’una tercera llengua, doncs, poden ser a partir d’ara múltiples, com havien demanat les universitats després de constatar que hi havia un percentatge important d’estudiants, que podia arribar al 25%, que l’any vinent finalitzaria els seus estudis sense el B2 a la butxaca. Val a dir que el decret llei no fa més que beneir les iniciatives que algunes universitats, emparant-se en la seva autonomia, ja havien implantat per sortejar la lletra de la norma del 2014, tot i que no ho publicitessin massa.
Contrasentit
Caldrà veure com la suavització del requisit encaixa amb altres exigències vigents, com la de disposar del “B2.2 assolit” per accedir a ajuts de mobilitat com és la beca Erasmus (la qual cosa no deixa de ser un contrasentit, donat que l’obligació de disposar del B2 també s’ha anul·lat perquè es considera que els ajuts no arriben a tothom i que hi ha universitaris que no es poden pagar els cursos de formació que permeten aconseguir-lo), o per cursar un màster o fer una estada en determinades universitats estrangeres.