El juny del 2003, quan la qualificació màxima que es podia exigir per cursar una llicenciatura, diplomatura o enginyeria tècnica després de superar les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) era un 10 (no pas un 14, com ara), el rànquing de notes de tall l’encapçalaven els estudis de Comunicació Audiovisual. Medicina, tot i estar ben situada, quedava per darrere, fins i tot en alguns casos, també de Publicitat i Relacions Públiques i de Periodisme.
Vint anys més tard, dels 20 graus amb la nota d’admissió més alta del curs 2022-2023 no n’hi ha cap de l’àmbit de la comunicació i 7 dels 8 títols de Medicina del sistema universitari català que regulen l’accés a la titulació a través de la nota de tall s’han instal·lat entre els 11 primer llocs del rànquing.
El 2003, la taula de puntuacions per als estudiants procedents de les PAU (aleshores els que procedien de Cicles Formatius accedien a la universitat amb una altra nota perquè tenien una reserva particular de places), la van encapçalar dels estudis de Comunicació Audiovisual de la Pompeu Fabra (UPF), amb un 8,29, per davant del 8,07 del mateix títol a l’Autònoma (UAB). En aquell moment, per ingressar a la llicenciatura de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) es requeria un 7,85. I a Medicina de la UAB, un 7,34.
Places per a l’FP
Les notes més altes per als estudiants que aquell any van entrar a la universitat des de l’FP van ser les d’Infermeria, CAFE i Mestre d’Educació Infantil, que també superaven generalment el 8, igual que succeïa amb la diplomatura de Fisioteràpia da la Rovira i Virgili de Tarragona (URV). Els que volien estudiar Medicina en tenien prou amb un 5 a tot arreu.
10 anys després, el 2013, el panorama ja havia canviat substancialment. Els graus de Medicina de la UB, UAB, URV i Universitat de Lleida (UdL) demanaven un 12 o més per poder entrar-hi. Comunicació Audiovisual de la UPF resistia (11,626), però un grapat de nous actors que pugnaven per fer-se un lloc en les primeres posicions de la taula havien entrat en una competició que ja no abandonarien.
La fase selectiva de les PAU
El punt d’inflexió es va produir amb l’aparició, el 2010, de la nova prova de Selectivitat, que incorporava una fase voluntària, denominada selectiva, en què l’alumnat s’examinava d’assignatures vinculades a la branca de coneixement dels estudis que volia cursar. La reforma també va comportar la desaparició de la quota de places reservada als candidats que provenien de CFGS, que a partir d’aleshores accedeixen als graus amb la mateixa nota que els procedents de Batxillerat.
El nou rànquing
Des de llavors el rànquing ha estat dominat per uns pocs estudis de forma recurrent: Ciències Biomèdiques, Enginyeria Biomèdica, Enginyeria Física, Enginyeria en Tecnologies Aeroespacials, Biologia Humana, International Business Economics, Filosofia, Política i Economia, Matemàtiques i les combinacions entre Física i Matemàtiques o Química i Biotecnologia + Bioquímica i Biologia Molecular. En companyia, òbviament, dels graus de Medicina.
Per darrere seu, les bios de la UAB, Veterinària o els graus de Periodisme i Publicitat i Relacions Públiques de la UPF intenten guanyar posicions, però l’statu quo roman inalterable a l’espera que l’anunciada reforma dels exàmens de la Selectivitat proporcioni noves oportunitats.