Els 7 centres de les 5 universitats públiques que imparteixen estudis de grau d’Educació Infantil i d’Educació Primària han tornat a omplir aquest curs les aules de primer any, d’acord amb les primers dades de matrícula del curs 2021-2022, tot i un lleuger retrocés de la matrícula, de l’ordre del 3% a Primària (1.077) i de l’1% a Infantil (686) i al doble grau d’Infantil+ Primària (209). Les 1.875 places presencials inicials de l’oferta van comptabilizar aquest any 2.310 demandes en primera opció. Finalment s’han pogut matricular 1.972 nous estudiants.
La diferència més gran entre l’oferta inicial i la demanda s’ha registrat a Infantil + Primària, on les 185 places disponibles de primer any van rebre 273 sol·licituds preferencials. A la Universitat de Barcelona, hi va haver 70 demandes en primera opció per ocupar 40 places, i a l’Autònoma (UAB), 36 peticions per a 20 llocs. En el primer cas, la nota de tall va passar del 10,746 del 2020 a l’11,126 i, en el segon, de l’11,054 d’un any abans a l’11,334. En ambós casos es tracta de les notes d’admissió més altes de la història, encara curta, de la titulació.
Més d’un 10 a Primària
La tendència a l’alça de les notes de tall s’ha repetit a Educació Primària, tot i que de manera més continguda. A la UB, per exemple, amb una oferta de 450 places, la qualificació no ha deixat de créixer des del 2018 (8,124) al 2021 (8,827). A la UAB (180 places), del 9,172 del 2018 s’ha passat al 10,209 del 2021.
Ple a Infantil
Pel que fa al grau d’Educació Infantil, l’oferta pública va rebre 722 sol·licituds en primera opció per a les 660 places teòriques que s’oferien en el període de preinscripció universitària, i que, amb una lleugera ampliació, s’han traduït en 686 matriculats. Les qualificacions més altes per accedir a un grau d’Infantil han tornat a ser les de la UAB (9,245 per a 130 places) i la UB (8,886 per a 200 places).
Les universitats privades
A les 4 universitats privades la reculada de matrícula dels estudis de Magisteri s’ha concentrat a Infantil, amb un descens del 16%, de 189 a 158 matriculats en conjunt. A Primària, en canvi ha crescut un 5%. De les 760 places teòriques de graus de Magisteri que formen part de la programació de Blanquerna (URL), UIC, UVic-UCC i Abat Oliba (UAO), se n’han ocupat un 54%.
Causes del lleuger descens de matrícula
El fet que prop del 50% dels aspirants a cursar un grau de Magisteri que es van presentar a la convocatòria ordinària de la Prova d’Aptitud Personal (PAP) del 2021 no aconseguissin ser declarats aptes, ha penalitzat probablement la demanda i, finalment, la matrícula, tant en centres públics (que l’any passat van fer encabir més alumnes de primer any per sobre de l’oferta tèorica que no pas aquest curs) com en privats. El 2020, més d’un 63% dels presentats a la convocatòria ordinària de la PAP van superar-la, uns 10 punts percentuals més que enguany.
El primer grau en modalitat virtual
A banda, aquest curs s’han afegit a l’oferta els estudis de la Universitat Oberta (UOC), tot i que sembla que aquests no entren en competència amb els títols presencials perquè van adreçats a un altre tipus d’estudiant. El seu grau de Primària, del qual ofereix un centenar de places, va comptabilitzar 214 demandes, segons l’estadística del Consell Interuniversitari de Catalunya, de les quals 128 han aconseguit traduir-se en matrícules.