Tot i que aquest curs hi ha hagut, en comparació amb el 2019-2020, un lleuger augment del nombre d’estudiants que s’han matriculat a les universitats públiques presencials després d’haver cursat un Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS), aquests segueixen perdent pes respecte als que accedeixen des del Batxillerat i la Selectivitat. Si el 2013, els primers representaven més del 19% dels que arribaven a la universitat procedents d’aquestes dues vies, ara, segons l’informe estadístic del curs 2020-2021 que acaba de publicar Universitats, en són poc més del 16%.
A la Universitat de Barcelona (UB), per exemple, aquest percentatge, que fa vuit anys arribava al 20%, s’ha encongit fins al 17%. El mateix indicador ha passat del 20% al 15% a la Universitat Autònoma (UAB); a la Universitat de Lleida (UdL) s’ha reduït del 26% al 20%, i a la Rovira i Virgili de Tarragona (URV), del 26% al 22%.
Retrocés a la matrícula
En nombres absoluts també s’ha produït un salt: dels més de 7.000 tècnics superiors de Formació Professional (FP) que van ingressar a les 7 universitats públiques i a la Universitat de Vic (UVic-UCC) el 2013 als 6.304 del 2020, un 10% menys. Si descomptéssim els més de 500 que han accedit a la UVic aquest curs, l’única universitat privada que participa del sistema de preinscripció que regula l’accés a les públiques i de l’estadística que reflecteix els seus moviments, el resultat encara seria més magre.
El factor PAP de Magisteri
Una part gens menyspreable de la davallada s’explica per l’aparició, precisament el 2014, de la Prova d’Aptitud Personal (PAP) per accedir als graus de Magisteri, que ha reduït considerablement el nombre d’aspirants i matriculats als graus d’Educació Infantil i Educació Primària procedents de CFGS.
El 2014 es va imposar l’obligatorietat, també per als graduats d’FP, de superar les proves de Català i Castellà de la Selectivitat amb un 5 de mitjana, i, a partir del 2017, el requisit va adoptar la fórmula actual, que consisteix en dos exàmens, un de competències lingüístiques i un altre de matemàtiques, que aproven, habitualment, 6 de cada 10 presentats.
Educació Infantil
La PAP ha provocat un retrocés de la presència d’estudiants de CFGS al primer curs dels graus implicats. A la UB, el 2013, de cada 100 matriculats que havien accedit a Educació Infantil des de CFGS o després d’haver superat la Selectivitat, n’hi havia 65 provinents d’FP i 35 que havien cursat el Batxillerat. Actualment, la proporció es de 55 a 45. A la UAB, el percentatge de graduats d’FP s’ha reduït en el mateix període del 72% al 51%. Als graus d’ Educació Primària ha succeït una cosa semblant, tot i que l’afluència d’estudiants de CFGS sempre ha estat menor.
La universitat privada
Les universitats privades també han patit la deserció de tècnics superiors d’FP als graus de Magisteri (donat que els aspirants han d’enfrontar-se igualment a la PAP), però han aconseguir compensar la caiguda guanyant estudiants de CFGS en altres titulacions, cosa que fa que en els últims anys la matrícula del col·lectiu hagi augmentat en un punt percentual, fins arribar a gairebé el 12% de mitjana dels estudiants procedents del Batxillerat i d’FP.
La UOC
Qui no ha deixat de créixer durant aquests anys entre els graduats d’FP ha estat la UOC, que el curs vinent estrenarà el seu primer grau de Magisteri (Educació Primària). La Universitat Oberta ha matriculat 5.337 estudiants provinents de CFGS durant aquest últim curs, més del doble de fa vuit anys.