Les Facultats d’Educació públiques i privades que oferten la formació presencialment s’oposen a la demanda de la universitat virtual.
JORDI CASABELLA
Les 9 Facultats d’Educació de les universitats catalanes, 5 de públiques i quatre de privades, es troben en peu de guerra davant la possibilitat que la Generalitat acabi autoritzant la impartició dels graus d’Educació Infantil i Educació Primària per part de la Universitat Oberta (UOC) de cara al curs 2021-2022.
La possibilitat d’oferir estudis de Magisteri és una reivindicació gairebé històrica de la universitat virtual, que veu com els graus d’Educació d’algunes universitats online espanyoles, com la Universitat Internacional de la Rioja (UNIR), matriculen centenars d’estudiants residents a Catalunya que volen obtenir un títol que els permetrà exercir la professió a les aules catalanes.
De manera cíclica la UOC ha posat la qüestió sobre la taula, sense que el Consell Interuniversitari de Catalunya (on, a banda de l’Administració, hi són representades totes les universitats), s’hi hagi mostrat favorable. El fet que l’Administració, i en particular la Conselleria d’Educació que encapçala Josep Bargalló, es mostri ara receptiva a la demanda, ha reobert el combat.
Els motius de l’oposició
Els degans i deganes de les universitats presencials, amb una oferta de 2.750 places de primer curs, han difós un comunicat en què es posa en dubte que la formació inicial de mestres pugui impartir-se de forma eficaç a través de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i de les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement de les què se serveix la universitat online, la utilitat de les quals consideren que és evident “per a la formació d’una àmplia varietat de coneixements i competències” que no són les que els ocupen.
En favor de l’ensenyament presencial dels títols de Magisteri, el comunicat assegura que “la formació inicial de mestres és una formació professionalitzadora en la qual esdevé imprescindible el desenvolupament de competències vinculades a la interrelació personal, l’equilibri emocional, la socialització professional o la vinculació teoria-pràctica, que amb els estudis en línia no es poden garantir més enllà de les pràctiques”.
La proposta en línia
La UOC, per la seva banda, qüestiona aquesta afirmació i manté que la seva oferta estarà sotmesa a un límit de places i als requisits que se’ls reclami, com el de la superació d’una prova d’aptitud (com s’exigeix a les universitats presencials), de la mateixa manera que se supeditarà a l’obligatorietat que els estudis incloguin un període de pràctiques, i defensa que, en qualsevol cas, garantirà els mateixos estàndards de qualitat que la resta.
La universitat ja imparteix, de forma compartida amb la Pompeu Fabra (UPF), un dels 10 màsters de Formació del Professorat d’ESO, Batxillerat, FP i Ensenyament d’Idiomes que programa el sistema universitari català. Entre l’oferta de postgrau més exitosa de la UOC també hi ha tres màsters vinculats a l’àmbit educatiu, els d’Educació i TIC; Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge, i Psicopedagogia.