Les Proves d’Aptitud Personal (PAP) per poder optar als graus d’Educació Infantil i d’Educació Primària continuen sent un os de mal rosegar per a un percentatge significatiu dels estudiants que s’hi presenten. Així i tot, els resultats provisionals de la prova celebrada el 2 d’abril són millors que els de l’any passat, quan només un 52% dels presentats van ser declarats aptes. El percentatge va créixer fins al 54% després de les revisions. Aquest cop, un 63% ha superat la prova, segons ha pogut saber Unportal.
Després de la sotragada del 2021, els resultats han tornat al nivell dels anys anteriors, quan prop de dos terços dels aspirants a cursar estudis de Magisteri se’n va sortir. Els millors resultats van ser els del primer any de les proves (2017). Aleshores van aprovar-la un 72,50% dels que van fer els exàmens, però val a dir que la convocatòria només va reunir 2.713 candidats.
Rècord de participació
Aquesta vegada s’hi va matricular més alumnat que mai (4.679), segons la Conselleria d’Universitats, dels quals uns 4.400 (rècord històric, també) van acabar fent acte de presència als exàmens. El percentatge exacte de presentats i aprovats no s’ha fet públic.
1.600 suspesos
Malgrat la millora que han experimentat els resultats, 1.600 estudiants de Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS) que el curs vinent projectaven poder-se matricular en un grau d’Educació hauran de canviar ara, majoritàriament, les seves preferències. El 15 de juliol tindran una segona oportunitat (la convocatòria extraordinària), però, tot i que superin la PAP, difícilment podran aconseguir una plaça pública per al curs 2022-2023, que gairebé s’omple amb la preinscripció de juny.
Els estudiants procedents de CFGS
El gruix dels que històricament suspenen la prova procedeixen, teòricament, de CFGS, tot i que també és uns dels aspectes sobre el qual la conselleria mai ha ofert informació. El degà de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull (URL), Jordi Riera, va assegurar dies enrere al diari ARA que un 70% dels graduats d’FP que fan les PAP no les superen.
La proposta de Blanquerna
Blanquerna pretén desvincular-se de l’acord que van subscriure les universitats públiques i privades per realitzar les PAP d’Educació i substituir-les per un examen al final del primer any del grau, que caldria superar per continuar amb els estudis, per tal de no “penalitzar” els estudiants vocacionals que procedeixen de l’FP.
La major part de les universitats, però, argumenten que, per poder prestigiar la professió de mestre, cal disposar d’un filtre d’entrada que garanteixi que els aspirants tenen un nivell de coneixements adient en matèria lingüística i matemàtica, al marge que hagin d’aprovar la Selectivitat, com la resta de l’alumnat.
Llengua i matemàtiques
Abans que s’instauressin les primeres proves selectives per accedir als graus de Magisteri, no era estrany que hi hagués alumnat que aconseguís matricular-se als estudis d’Educació Infantil o d’Educació Primària després d’haver suspès el català o el castellà a la fase general de la Selectivitat (que s’aprova amb un 4 de mitjana entre totes les assignatures) o de no haver cursat matemàtiques des que va finalitzar l’ESO.
En el format actual, la PAP consta d’un examen de Competència comunicativa i raonament crític i un altre de Competència logicomatemàtica que només permeten fer mitjana si la qualificació mínima de qualsevol de les dues parts no és inferior a 4.