Prop de 5.200 estudiants s’han matriculat a la convocatòria ordinària de la Prova d’Aptitud Personal (PAP) per accedir als graus d’Educació Infantil i Educació Primària de 9 universitats públiques i privades que se celebrarà dissabte vinent, un 11,11% més que l’any passat (4.680), una xifra rècord des que es van implantar aquest tipus de proves el 2017.
L’augment d’alumnat matriculat, després que durant els últims quatre anys la xifra s’hagués estabilitzat, arriba quan, per primer cop des que es van instaurar aquests exàmens, Blanquerna (Universitat Ramon Llull), que qüestiona la utilitat de la PAP, ha deixat d’exigir la seva superació com a requisit d’accés als graus de Magisteri per al curs 2023-2024, cosa que ha empès dues universitats privades més a plantejar-se si, de cara al curs 2024-2025, han de seguir el mateix camí.
L’excepció
Tot i que Blanquerna ja va anunciar mesos enrere que havia aconseguit les autoritzacions pertinents de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) i del Consejo de Universidades per no condicionar l’ingrés dels aspirants a convertir-se en mestre a l’aprovació prèvia de la PAP, Canal Universitats, el web d’informació del Departament de Recerca i Universitats, continuava assegurant ahir que, a Catalunya, per ser admès als graus d’Educació Infantil i Educació Primària “públics i privats” cal superar la PAP.
El centre de la URL, que va anunciar aleshores que habilitaria un examen propi com a alternativa per a l’alumnat que, un cop matriculat, no disposés de l’acreditació que certifica que ha superat la prova, també manté un perfil baix a l’hora d’explicar en el seu web que ja no exigeix la PAP. En l’apartat d’admissions, es limita a dir que, per poder-s’hi matricular, només cal “el títol de batxillerat i les proves d’accés a la universitat superades”.
Incertesa davant el futur
Paradoxalment, qui no amaga que la situació ha canviat és el coordinador de la PAP, Josep Maria Cornadó, professor de la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, que en un article d’opinió publicat la setmana passada al Diari de l’Educació reconeixia que “aquest any, però, per primer cop des de 2017, no seran totes les universitats catalanes les que exigiran la superació de la PAP”, dient que “es desconeixen les conseqüències futures que pot tenir aquesta decisió i com es gestionarà tot plegat”.
Cornadó afegeix en l’article que el Programa de Millora i Innovació de la Formació de Mestres del qual forma part la PAP d’Educació es planteja ara que la prova pugui avaluar altres competències “personals o actitudinals”, com poder ser “la capacitat de lideratge i de reflexió, la maduresa, les habilitats socials o l’empatia”, tot i que reconeix que això pot resultar complex.
Un terç de suspesos
Un terç dels que es presenten a la convocatòria de les proves, que consisteixen en dos exàmens que avaluen la capacitat comunicativa i de raonament crític i l’aptitud logicomatemàtica de l’alumnat, són declarats “no aptes”. El 2021, aquest percentatge va arribar al 45% dels examinats. El 9 de maig està previst que els interessats coneguin els resultats.
La superació de la PAP continua sent obligatòria a les 5 universitats públiques que disposen d’estudis de Magisteri (UB, UAB, URV, UdL i UdG), tres de les quatre privades (UIC, UVic-UCC i UAO) i a la UOC.