El percentatge d’estudiants declarats aptes a la convocatòria ordinària de la Prova d’Aptitud Personal (PAP) per accedir als graus d’Educació Infantil i Educació Primària celebrada el 15 d’abril, que aquesta vegada comptava amb més matriculats que en anys anteriors, ha retrocedit nou punts, del 63% al 54%, en comparació amb el 2022.
Tot i que, després de les revisions d’exàmens, el nombre definitiu d’aprovats augmenti, previsiblement en dos o tres punts percentuals, més de 2.000 estudiants no aconseguiran accedir als estudis de Magisteri del curs 2023-2024 encara que, al juny, superin la Selectivitat.
4.757 estudiants, uns 350 més que fa un any (4.400), van presentar-se aquesta vegada a les proves. Aquest cop, però, els resultats s’assemblen més als del 2021, quan gairebé un de cada dos examinats (51%) no va aprovar inicialment els exàmens (finalment, un cop ateses les reclamacions, el percentatge va pujar fins al 55%), que no pas als de la major part de les PAP celebrades des del 2017, en les quals dos de cada tres examinats han estat qualificats d’aptes.
Els resultats de l’alumnat de CFGS
En el cas dels estudiants provinents de Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS) els resultats són encara més pobres. Només un de cada tres (35,09%) ha superat els exercicis de competència comunicativa i raonament crític i de competència logicomatemàtica que conformen la PAP.
Fins ara, el Departament de Recerca i Universitats no havia subministrat dades desagregades dels resultats dels graduats d’FP que es presentaven a les PAP. El percentatge d’aprovats entre els batxillers arriba gairebé al 57%.
La xifra de matriculats inicials (5.200), que havia batut rècords i que va dur fa uns dies al conseller d’Universitats, Joaquim Nadal, a dir que era “un senyal inequívoc que el mecanisme que es va establir (de selecció d’aspirants a cursar els graus en Educació) és bo”, s’ha vist deslluïda pel nombre, magre, d’aprovats.
Blanquerna i UIC ja no exigeixen la prova
Els resultats abonen les tesis dels partidaris de desvincular-se de l’obligatorietat de la prova, com el degà de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (URL), Jordi Riera, que assegura que les PAP impedeixen que un volum elevat d’estudiants “vocacionals”, com poden ser els procedents de CFGS, acabin incorporant-se a la professió docent.
Per primer cop des del 2017, Blanquerna no exigirà per accedir al curs 2023-2024 als estudis d’Educació Infantil i Educació Primària el certificat d’haver superat les PAP, com tampoc ho farà la Universitat Internacional (UIC). La resta d’universitats continuen demanant-la com a requisit d’ingrés.
A diferència de Blanquerna, que ha hagut de canviar els plans d’estudis dels graus de Magisteri i demanar l’autorització de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) per deixar d’exigir la superació de les proves, la UIC s’ho ha estalviat perquè mai va arribar a implantar documentalment aquesta exigència, tot i que, des del moment en què totes les universitats van decidir adoptar-la, s’hi va sumar.
Nova oportunitat
Universitats convoca, el 19 de juliol, unes noves PAP d’Educació. Els estudiants que la superin podran accedir a les places vacants dels graus en Educació que estiguin disponibles al setembre, que en els centres públics acostumen a ser pràcticament inexistents.